Preguntes de la mort del zoo

1. On va caure el nin de cinc anys?
2. Què es va trencar?
3. Quants anys tenia quan el van vendre al zoo de Jersey?
4. On va ser tancat el pare de'n Binti?
5. Què va fer Harambe?

La Mort del Zoo PREGUNTES

1.Que va passar a 1986? I a 1996?

2.Els goril·les de les 3 histories, que varen fer al veure el nin?

3.Com són els goril·les normalment? Quins són els seus enemics?

4.Que li varen fer a Harambe, el goril·la de 17 anys?

5.Que es pregunta el que ha escrit això Paula Casal?

6. Com canviar el zoo?

Preguntes - Zoo

1. Perquè varen matar a Harambe?

2 Com podien evitar la mort?

3. Que li va a passar a en Levan Merritt?

4. Com son els goril·les?

PREGUNTES DE "LA MORT DEL ZOO"

                                           PREGUNTES DE  "LA MORT DEL ZOO"


     1. Que li va passar a Levan Merritt?
     2. Que va fer Harambe amb el nin?
     3. Que hauria passat si  fou Binti qui hagués caigut?
     4. Perquè varen matar a Harambe?
     5. Qui son pràcticament els enemics dels gorillas?

preguntes de la mort del zoo

1.Que va fer en Jambo quan va veure al nin inconscient?
2.Perque els humans som els seus enemics?
3.Com va reaccionar el nin quan va despertar?
4.Com son els goril·les en grup?
5.En que moment els goril·les es barallen?

Preguntes Noticies (II)

1. On varen caure els nens?
2. Qui és Jambo?
3. Què va fer Binti Jua al veure al nen?
4. Com són els goril·les?
5. Qui són els únics enemics del goril·les?
6. Per a què són pèssims els zoos?

preguntes del text (II)

1. On varen caure els nens?
2. Què feien els goril.les quan els nins estaven a terra?
3. Com s'anomenen els 3 goril.les?
4. Qui és realment l'enemic dels goril.les?
5. Qui és Jambo?
6. Per què Paula Casals critica el zoo?

Preguntes de goril·les

Que va fer en Jambo cuan el nin va caure ?

Quin goril·la va dur al nin a una porta del pis perquè el  poguessin recollir-lo ?

Per quan venien el goril·les ?

Quin canvi podien fer que els goril·les ?

Preguntes de la mort zoo

1 Quin va ser el primer nen en caure en el recinte?Que li va fer Jambo?

2 En el segon nin quin goril·la va ser que si va acostar-hi?

3 Perqué els humans som pràcticament els seus únics enemics?

4 Perqué maten a Harambre?

5 Què podrien haver fet en ves de matar a Harambe?

preguntes de la mort del zoo...

Que va fer en Jambo en veure a Levan Merritt?

Que li va passar al nin quant va caure al lloc on estaven els goril·les al zoo de Brookfield?


Com son els goril·les?



Perquè els humans som els uńics enemics dels goril·les?


Perquè els goril·les no poden actuar veritablement com son?

La mort del zoo

1. Quines consequències va tenir la caiguda al recinte dels goril·les per a Levan Meritt?

2. Qué va fer el goril·la quan el nin va caure?

3. Qué hauria passat si s'hagués caigut Binti?

4. A ón es va caure Isiah Gregg?

5. Qué mengen els goril·les?

LA MORT AL ZOO

Què li va passar a Levan Merritt?

Quina es la història de Jambo?

Què va fer un goril·la al 1996?

Com són els goril·les?

Què es pregunta el periodista?

Quina conclusió en treu?

Preguntes la mort del zoo

1 Qui era i que li va passar a Levan Meritt?
2 Que va fer Jambo en veure el nen?
3 De qui era neboda Binti Jua?
4 Que va passar fa uns dies a Cincinati? Com va reaccionar l'animal?
5 Per què els humans som els enemics dels goril·les?

Preguntes la mort del zoo

LA MORT DEL ZOO

 

 

• Què va passar a l'any 1986?
• Quants d'anys tenia l'animal i quina edat?
• Què va fer el goril·la en veure al nin?
• Què i on va passar el 1996?
• Què li va passar a Isiah Gregg?
• Per què som els seus únics enemics?
  

Un extracte de te verd millora el S D. Preguntes

1.Què té en David? 

2.Per què no pot anar sol en bus?

3.Quina cura han trobat?

4.Quina causa origina el Síndrome de Down?A quants li afecten aquest síndrome?

5.On, el científics, publiquen els resultats?

6.Quins donen doblers?

7.Com es ven el extracte de te verd?

8.Quin es el resultat més espectacular?

·Com s'origina la malaltia?
·Per que s'utilitza l'estracte de te verd?
·Sobre quin gen actua?
·Amb quins animals varen fes proves?

Preguntes text síndrome de Down

1. Perquè en David no agafava mai l'autobús tot sol, i, en canvi, ara si que ho pot fer?
2. Perquè no es pot continuar l'investigació?
3. Es ven l'extracte de te verd utilitzat en l'assaig?
4. Que passa amb els ratolins que no es sap si passa amb les persones?

Preguntes Noticia

1. Quantes persones que tenen el síndrome de Down han participat en un assaig clínic amb la substància?
2. Quina substància contenia l'extracte de te verd?
3. Quins efectes té el síndrome de Down?
4. Què son el CRG i l'IMIM?
5. On es publiquen avui els resultats de la recerca?
6. A quantes tasses de te equival la concentració de cada dosi del fàrmac de l’assaig?
7. ¿Es venen els extractes de te verd que utilitzen?

Preguntes notícia

1. ¿Quin problema té en David?
2. ¿Per què no agafava mai l'autobús?
3. ¿Quin és el motiu originari d'aquesta sindrome?
4. ¿A quantes persones afecta la síndrome de Down?
5. ¿A què equival la concentració de cada dosi del fàrmac?
6. ¿Què van demostrar els estudis anteriors fets amb ratolins portadors de la síndrome?
7. ¿De què disposen els científics?

PREGUNTES DE "UN EXTRACTE DE TE VERD MILLORA ELS TRANSTORNS DE SÍNDROME DE DOWN"

                                                           PREGUNTES DE 
               "UN EXTRACTE DE TE VERD MILLORA ELS TRANSTORNS DE                                                     SÍNDROME DE DOWN" 

1.Peque en David may agafa l'autobus?
2.Va començar a prendre un extracte de te verd amb altes concentracions d’una substància. Quina era?
3.Com es ven l'estracte de te verd?
4. Amb els estudis fets anteriorment per ratolins portadors de la síndrome, que varen descobrir administrant-li el medicament a femelles embarassades o cries acabades de néixer?

Preguntes de text

Preguntes de text

Que li fan beure ?


En quina revista publiquen els resultats de la recerca ?


Que vol dir les inicials CRG?


Quantes persones de entre 16 i 34 anys  tenen simdrome de Down ?

preguntes

1. Quantes tasses de té igualen el tractament?
2. És una cura o una millora?
3. Com s'ha financiat el projecte fins ara?
4. Amb quins animals varen fer proves?
5. Qué li passa a les dones ratolines quan estan embarassades i prenen el tractament?

MILLORA PER EL SÍDROME DAWN

1- Què no podia fer i per què en David fa un any?

2- Quin descobriment han fet sobre aquesta malatia?

3- Quins han estat els descobridors?

4- Per què cap laboratori vols finançar el projecte?

5- A quantes tasses de te equival el medicament de la investigació?

6- Què afirma sobre la investigació la investigadora?

7- Quina prova varen dur a terme amb els ratolins?

8- Quin va ser el resultat?

9- Quina conclusió ha sortit d'aquesta investigació?

10- Per què no usen el producte utilitzat al primer projecte?

PREGUNTES

Per què en David no agafa mai l'autobús?

Per a què serveix aquesta substància d'estracte de te verd?

Com han finançat aquest descobriment?

Que passava si el medicament s'administrava a femelles ratolins enbarassades o acabades de néixer?
 

PREGUNTES DEL TEXT

Com ha aconseguit en David arribar a agafar el autobus?


El te verd, cura o millora la malaltia?


On publiquen els resultats els científics?


Com s' ha fet l' extracte de te verd?

Síndrome de Down

SÍNDROME DE DOWN

• Per que en David no pot sortir al carrer tot sol? 
• Com es pot evitar aquest síndrome als fetus?
• Quina substància permet millorar els trastorns?
• Quin es el motiu d'aquest síndrome?

Preguntes de la noticia sobre el Síndrome de Down

1 quines investigacions han duit a terme al CentreCentre de Regulació Genòmica (CRG) ?

2  Quin es el motiu originari de la substància descuberta?

3 Que diuen els investigadors sobre el experiment?

4 Que pasa si els científics no tenen recursos?

Preguntes de la noticia

1 Per què no agafava mai l'autobús en David?
2 Es tracta d'una cura?
3 On han publicat el científics els descubriments?

4 Què pasa si el medicament s'administra a les embarassades o als acabats de  neixer?

CONNECTORS

Exercisi1:
pel que fa
encara que
en canvi
per què
considerat que
però
no obstant això
en canvi
doncs
per altra banda

Exercisi2:
 a) repecte a, pel que fa a, un altra punt és, en relació a, quant a...
b) a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part...
c) en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment...
d)en conclusió, per acabar, globalment, en conjunt...
e) en altres paraules, val la pena dir, el més important, la idea central és, això és...

CONNECTORS

1Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé). 

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).
 
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple). 

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això) 

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda). 

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
Per altre banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda). 


Exercici 2
Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs: 

a) ENCETAR UN TEMA NOU: respecte a , pel que fa a,  un altre punt és,  sobre, el punt següent tracta de, en relació a, aquest punt va de
 
b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT :a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, també...

c) RESUMIR: en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, amb poques paraules,...

d) ACABAR: en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva,darrerament,...

e) POSAR ÈMFASI:  és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte, retornant al mateix,...

Exercicis connectors

Exercici 1:
1. pel que fa a
2. encara que
3. a més
4. per això
5. per exemple
6. però
7. així mateix
8. en canvi
9. doncs
10. per altra banda

Exercici 2:
a) pel que fa a, un altre punt és, en relació a, quant a, respecte a...
b) a més, després, tanmateix, tot seguit, d'altra banda...
c) per tant, resumint, breument, aleshores...
d) en conclusió, per acabar, finalment...
e) insistint, destacant, s'ha de dir que, el més important...

exercici connectors

1. Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per aixó, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exmple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. Per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

Exercici 2

a) ENCETAR UN TEMA NOU

respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT

a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc.

c) RESUMIR

en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, ...

d) ACABAR

en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, ...

e) POSAR ÈMFASI

és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte,...

exercicis connectors

exercici 1

1.Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles.  Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc.  Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En 

canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany,doncs , que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
Per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

exercici 2

ENCETAR UN TEMA NOU

En relació a, respecte a, un altre punt és...

CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT

Endemés, tot seguit, a més, tanmateix,doncs...

RESUMIR

En resum, breument, resumint, en conjunt...

ACABAR

Per acabar, finalment, en definitiva...

POSAR ÈMFASI

És a dir,el més important, convé destacar...

Exercicis connectors

Exercici 1

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.

Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats.

1. Pel que fa les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o,per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. en canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

Exercici 2

Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs:

a) ENCETAR UN TEMA NOU: respecte a,pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT:a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part.

c) RESUMIR: a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part.

d) ACABAR:en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva.

e) POSAR ÈMFASI:és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,

la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte.

EXERCICIS CONNECTORS

CONNECTA!

• EXERCICI 1

1. encara que
2. A més
3. per això
4. per exemple
5. però
6. així mateix
7. en canvi
8. pel que fa a
9. doncs
10. per altra banda

• EXERCICI 2

1. ENCETAR UN TEMA NOU                                                                             respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc. 
2. CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT                                                  a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc. 
3. RESUMIR                                                                                                      en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, etc.
4. ACABAR                                                                                       en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, etc.  
5. POSAR ÈMFASI                                                                                             és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte, etc.
    

Exercicis connectors

Exercici 1
1. Pel que fa a
2. Encara que
3. A més
4. Per això
5. Per exemple
6. Però
7. Així mateix
8. En canvi
9. Doncs
10. Per altra banda

Exercici 2
a) respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.
b) a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc.
c) en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, etc.
d) en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, etc.
e) és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, això és, en efecte, etc.

Exercicis Connectors

Exercici 1
1. Pel que fa a
2. Encara que
3. A més
4. Per això
5. Per exemple
6. Però
7. Així mateix
8. En canvi
9. Doncs
10. Per altra banda

Exercici 2
a)Respecte de X…, Pel que fa a X…, Quant a X…, Sobre (la qüestió de)…, Un altre punt és…, El punt següent tracta de…
b) A més a més, A més, Tanmateix, Després, Tot seguit, Així mateix...
c) En resum, Resumint el que..., Recollint el més important..., Breument, En poques paraules, D’una forma breu..., En conjunt, Globalment...
d)En conclusió, En definitiva, En conseqüència, Així doncs, Per concloure, Per acabar, Finalment...
e)És a dir, Això és, Igualment, En altres paraules, Dit d’una altra manera, Tal com s’ha dit, Cal tornar a dir que..., S’ha de tenir en compte que..., El més important és..., La idea central és..., Convé ressaltar que..., Val la pena dir que..., Cal insistir que...

Solucions Connectors

Exercici 1

1. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé) 2. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que) 3. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix) 4. (tot i que, per això, ja que, com és ara) 5. (encara que, per tant, considerant que, per exemple) 6. (però, en efecte, tanmateix, per això) 7. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda) 8. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això)
9. (doncs, però, per consegüent, per altra banda) 10. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)

Exercici 2

a) ENCETAR UN TEMA NOU respecte a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT  

a més a més, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, etc.

c) RESUMIR  

en resum, resumint, recapitulant, breument, etc.

d) ACABAR  

en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, etc.

e) POSAR ÈMFASI
 

és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, etc,

exercicis connectors

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.

Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats.
1.Pel que fa a   les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).
2.Encara que Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització,  sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).
3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).
5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).
6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)
7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).
8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).
9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).
10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
  Per altra banda segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)


Exercici 2
Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs: 

a) ENCETAR UN TEMA NOU: pel que fa a, el punt seguent tracta de, sobre

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT: a més a més, després, així mateix, tanmateix, d'altra banda

c) RESUMIR: en resum, resumit, recollint lo més important

d) ACABAR: en conclusió,finalment, per acabar

e) POSAR ÈMFAS: es a dir, el més important