Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple van introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tant alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Em d'esperar al final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre x set-cents seixanta-vuit punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però en pantalles tradicionals de tubs catòlics, amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 KB de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.
El 1982 va aparèixer el primer portable, també amb pantalla compatible amb el PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i l’ordinador 128 KB de RAM ampliables a 640 KB, però només dos disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10 MB. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.
El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!
Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD, principalment als portàtils pel seu baix consum d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa . I comencen a veure’s monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben al mercat.
L’any 2003, per primera vegada els monitors es venen més que no els monitors clàssics.
D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
