Phantasticus. "El cantón de Ramón".

El documental aplega el testimoni d'alguns dels estudiosos de Llull més destacats, com ara Lola Badia, Anthony Bonner, Jordi Gayà i Albert Soler. Així també, parlen personatges del món de la cultura bons lectors de Llull, el qual ha influït en les seves obres, per exemple Antoni Tàpies, Josep Palau i Fabre i Raimon Panikkar. I, encara, personatges que sorprenen vinculats a Llull, com el cantant Santiago Auserón. Els autors ho resumeixen així: 'Ramon és diplomàcia, és lògica, matemàtica, literatura. És passió, obcecació, mite. Són més d'un miler de manuscrits, gairebé tres-centes obres. És, encara, un món per explorar, la baula entre la tradició filosòfica medieval i el món modern.' 

Ausiàs March

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare Pete March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que com a senyor feudal era una mica dèspota amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra (en l'expedicio militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420 i continuada l'anys següent a Sicília i Nàpols. El 1424, Ausiàs March era present en una expedició a l'illa nord-africana de Gerba).

Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims, doncs, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards.

Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l'amor en termes morals i amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.) adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre.

Preguntes de la mort del zoo

1. On va caure el nin de cinc anys?
2. Què es va trencar?
3. Quants anys tenia quan el van vendre al zoo de Jersey?
4. On va ser tancat el pare de'n Binti?
5. Què va fer Harambe?

La Mort del Zoo PREGUNTES

1.Que va passar a 1986? I a 1996?

2.Els goril·les de les 3 histories, que varen fer al veure el nin?

3.Com són els goril·les normalment? Quins són els seus enemics?

4.Que li varen fer a Harambe, el goril·la de 17 anys?

5.Que es pregunta el que ha escrit això Paula Casal?

6. Com canviar el zoo?

Preguntes - Zoo

1. Perquè varen matar a Harambe?

2 Com podien evitar la mort?

3. Que li va a passar a en Levan Merritt?

4. Com son els goril·les?

PREGUNTES DE "LA MORT DEL ZOO"

                                           PREGUNTES DE  "LA MORT DEL ZOO"


     1. Que li va passar a Levan Merritt?
     2. Que va fer Harambe amb el nin?
     3. Que hauria passat si  fou Binti qui hagués caigut?
     4. Perquè varen matar a Harambe?
     5. Qui son pràcticament els enemics dels gorillas?

preguntes de la mort del zoo

1.Que va fer en Jambo quan va veure al nin inconscient?
2.Perque els humans som els seus enemics?
3.Com va reaccionar el nin quan va despertar?
4.Com son els goril·les en grup?
5.En que moment els goril·les es barallen?

Preguntes Noticies (II)

1. On varen caure els nens?
2. Qui és Jambo?
3. Què va fer Binti Jua al veure al nen?
4. Com són els goril·les?
5. Qui són els únics enemics del goril·les?
6. Per a què són pèssims els zoos?

preguntes del text (II)

1. On varen caure els nens?
2. Què feien els goril.les quan els nins estaven a terra?
3. Com s'anomenen els 3 goril.les?
4. Qui és realment l'enemic dels goril.les?
5. Qui és Jambo?
6. Per què Paula Casals critica el zoo?

Preguntes de goril·les

Que va fer en Jambo cuan el nin va caure ?

Quin goril·la va dur al nin a una porta del pis perquè el  poguessin recollir-lo ?

Per quan venien el goril·les ?

Quin canvi podien fer que els goril·les ?

Preguntes de la mort zoo

1 Quin va ser el primer nen en caure en el recinte?Que li va fer Jambo?

2 En el segon nin quin goril·la va ser que si va acostar-hi?

3 Perqué els humans som pràcticament els seus únics enemics?

4 Perqué maten a Harambre?

5 Què podrien haver fet en ves de matar a Harambe?

preguntes de la mort del zoo...

Que va fer en Jambo en veure a Levan Merritt?

Que li va passar al nin quant va caure al lloc on estaven els goril·les al zoo de Brookfield?


Com son els goril·les?



Perquè els humans som els uńics enemics dels goril·les?


Perquè els goril·les no poden actuar veritablement com son?

La mort del zoo

1. Quines consequències va tenir la caiguda al recinte dels goril·les per a Levan Meritt?

2. Qué va fer el goril·la quan el nin va caure?

3. Qué hauria passat si s'hagués caigut Binti?

4. A ón es va caure Isiah Gregg?

5. Qué mengen els goril·les?

LA MORT AL ZOO

Què li va passar a Levan Merritt?

Quina es la història de Jambo?

Què va fer un goril·la al 1996?

Com són els goril·les?

Què es pregunta el periodista?

Quina conclusió en treu?

Preguntes la mort del zoo

1 Qui era i que li va passar a Levan Meritt?
2 Que va fer Jambo en veure el nen?
3 De qui era neboda Binti Jua?
4 Que va passar fa uns dies a Cincinati? Com va reaccionar l'animal?
5 Per què els humans som els enemics dels goril·les?

Preguntes la mort del zoo

LA MORT DEL ZOO

 

 

• Què va passar a l'any 1986?
• Quants d'anys tenia l'animal i quina edat?
• Què va fer el goril·la en veure al nin?
• Què i on va passar el 1996?
• Què li va passar a Isiah Gregg?
• Per què som els seus únics enemics?
  

Un extracte de te verd millora el S D. Preguntes

1.Què té en David? 

2.Per què no pot anar sol en bus?

3.Quina cura han trobat?

4.Quina causa origina el Síndrome de Down?A quants li afecten aquest síndrome?

5.On, el científics, publiquen els resultats?

6.Quins donen doblers?

7.Com es ven el extracte de te verd?

8.Quin es el resultat més espectacular?

·Com s'origina la malaltia?
·Per que s'utilitza l'estracte de te verd?
·Sobre quin gen actua?
·Amb quins animals varen fes proves?

Preguntes text síndrome de Down

1. Perquè en David no agafava mai l'autobús tot sol, i, en canvi, ara si que ho pot fer?
2. Perquè no es pot continuar l'investigació?
3. Es ven l'extracte de te verd utilitzat en l'assaig?
4. Que passa amb els ratolins que no es sap si passa amb les persones?

Preguntes Noticia

1. Quantes persones que tenen el síndrome de Down han participat en un assaig clínic amb la substància?
2. Quina substància contenia l'extracte de te verd?
3. Quins efectes té el síndrome de Down?
4. Què son el CRG i l'IMIM?
5. On es publiquen avui els resultats de la recerca?
6. A quantes tasses de te equival la concentració de cada dosi del fàrmac de l’assaig?
7. ¿Es venen els extractes de te verd que utilitzen?

Preguntes notícia

1. ¿Quin problema té en David?
2. ¿Per què no agafava mai l'autobús?
3. ¿Quin és el motiu originari d'aquesta sindrome?
4. ¿A quantes persones afecta la síndrome de Down?
5. ¿A què equival la concentració de cada dosi del fàrmac?
6. ¿Què van demostrar els estudis anteriors fets amb ratolins portadors de la síndrome?
7. ¿De què disposen els científics?

PREGUNTES DE "UN EXTRACTE DE TE VERD MILLORA ELS TRANSTORNS DE SÍNDROME DE DOWN"

                                                           PREGUNTES DE 
               "UN EXTRACTE DE TE VERD MILLORA ELS TRANSTORNS DE                                                     SÍNDROME DE DOWN" 

1.Peque en David may agafa l'autobus?
2.Va començar a prendre un extracte de te verd amb altes concentracions d’una substància. Quina era?
3.Com es ven l'estracte de te verd?
4. Amb els estudis fets anteriorment per ratolins portadors de la síndrome, que varen descobrir administrant-li el medicament a femelles embarassades o cries acabades de néixer?

Preguntes de text

Preguntes de text

Que li fan beure ?


En quina revista publiquen els resultats de la recerca ?


Que vol dir les inicials CRG?


Quantes persones de entre 16 i 34 anys  tenen simdrome de Down ?

preguntes

1. Quantes tasses de té igualen el tractament?
2. És una cura o una millora?
3. Com s'ha financiat el projecte fins ara?
4. Amb quins animals varen fer proves?
5. Qué li passa a les dones ratolines quan estan embarassades i prenen el tractament?

MILLORA PER EL SÍDROME DAWN

1- Què no podia fer i per què en David fa un any?

2- Quin descobriment han fet sobre aquesta malatia?

3- Quins han estat els descobridors?

4- Per què cap laboratori vols finançar el projecte?

5- A quantes tasses de te equival el medicament de la investigació?

6- Què afirma sobre la investigació la investigadora?

7- Quina prova varen dur a terme amb els ratolins?

8- Quin va ser el resultat?

9- Quina conclusió ha sortit d'aquesta investigació?

10- Per què no usen el producte utilitzat al primer projecte?

PREGUNTES

Per què en David no agafa mai l'autobús?

Per a què serveix aquesta substància d'estracte de te verd?

Com han finançat aquest descobriment?

Que passava si el medicament s'administrava a femelles ratolins enbarassades o acabades de néixer?
 

PREGUNTES DEL TEXT

Com ha aconseguit en David arribar a agafar el autobus?


El te verd, cura o millora la malaltia?


On publiquen els resultats els científics?


Com s' ha fet l' extracte de te verd?

Síndrome de Down

SÍNDROME DE DOWN

• Per que en David no pot sortir al carrer tot sol? 
• Com es pot evitar aquest síndrome als fetus?
• Quina substància permet millorar els trastorns?
• Quin es el motiu d'aquest síndrome?

Preguntes de la noticia sobre el Síndrome de Down

1 quines investigacions han duit a terme al CentreCentre de Regulació Genòmica (CRG) ?

2  Quin es el motiu originari de la substància descuberta?

3 Que diuen els investigadors sobre el experiment?

4 Que pasa si els científics no tenen recursos?

Preguntes de la noticia

1 Per què no agafava mai l'autobús en David?
2 Es tracta d'una cura?
3 On han publicat el científics els descubriments?

4 Què pasa si el medicament s'administra a les embarassades o als acabats de  neixer?

CONNECTORS

Exercisi1:
pel que fa
encara que
en canvi
per què
considerat que
però
no obstant això
en canvi
doncs
per altra banda

Exercisi2:
 a) repecte a, pel que fa a, un altra punt és, en relació a, quant a...
b) a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part...
c) en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment...
d)en conclusió, per acabar, globalment, en conjunt...
e) en altres paraules, val la pena dir, el més important, la idea central és, això és...

CONNECTORS

1Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé). 

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).
 
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple). 

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això) 

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda). 

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
Per altre banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda). 


Exercici 2
Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs: 

a) ENCETAR UN TEMA NOU: respecte a , pel que fa a,  un altre punt és,  sobre, el punt següent tracta de, en relació a, aquest punt va de
 
b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT :a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, també...

c) RESUMIR: en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, amb poques paraules,...

d) ACABAR: en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva,darrerament,...

e) POSAR ÈMFASI:  és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte, retornant al mateix,...

Exercicis connectors

Exercici 1:
1. pel que fa a
2. encara que
3. a més
4. per això
5. per exemple
6. però
7. així mateix
8. en canvi
9. doncs
10. per altra banda

Exercici 2:
a) pel que fa a, un altre punt és, en relació a, quant a, respecte a...
b) a més, després, tanmateix, tot seguit, d'altra banda...
c) per tant, resumint, breument, aleshores...
d) en conclusió, per acabar, finalment...
e) insistint, destacant, s'ha de dir que, el més important...

exercici connectors

1. Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per aixó, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exmple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. Per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

Exercici 2

a) ENCETAR UN TEMA NOU

respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT

a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc.

c) RESUMIR

en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, ...

d) ACABAR

en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, ...

e) POSAR ÈMFASI

és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte,...

exercicis connectors

exercici 1

1.Pel que fa a les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles.  Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc.  Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En 

canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany,doncs , que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
Per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

exercici 2

ENCETAR UN TEMA NOU

En relació a, respecte a, un altre punt és...

CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT

Endemés, tot seguit, a més, tanmateix,doncs...

RESUMIR

En resum, breument, resumint, en conjunt...

ACABAR

Per acabar, finalment, en definitiva...

POSAR ÈMFASI

És a dir,el més important, convé destacar...

Exercicis connectors

Exercici 1

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.

Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats.

1. Pel que fa les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, encara encara que sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o,per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. en canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
per altra banda, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

Exercici 2

Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs:

a) ENCETAR UN TEMA NOU: respecte a,pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT:a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part.

c) RESUMIR: a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part.

d) ACABAR:en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva.

e) POSAR ÈMFASI:és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,

la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte.

EXERCICIS CONNECTORS

CONNECTA!

• EXERCICI 1

1. encara que
2. A més
3. per això
4. per exemple
5. però
6. així mateix
7. en canvi
8. pel que fa a
9. doncs
10. per altra banda

• EXERCICI 2

1. ENCETAR UN TEMA NOU                                                                             respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc. 
2. CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT                                                  a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc. 
3. RESUMIR                                                                                                      en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, etc.
4. ACABAR                                                                                       en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, etc.  
5. POSAR ÈMFASI                                                                                             és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte, etc.
    

Exercicis connectors

Exercici 1
1. Pel que fa a
2. Encara que
3. A més
4. Per això
5. Per exemple
6. Però
7. Així mateix
8. En canvi
9. Doncs
10. Per altra banda

Exercici 2
a) respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.
b) a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc.
c) en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, etc.
d) en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, etc.
e) és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, això és, en efecte, etc.

Exercicis Connectors

Exercici 1
1. Pel que fa a
2. Encara que
3. A més
4. Per això
5. Per exemple
6. Però
7. Així mateix
8. En canvi
9. Doncs
10. Per altra banda

Exercici 2
a)Respecte de X…, Pel que fa a X…, Quant a X…, Sobre (la qüestió de)…, Un altre punt és…, El punt següent tracta de…
b) A més a més, A més, Tanmateix, Després, Tot seguit, Així mateix...
c) En resum, Resumint el que..., Recollint el més important..., Breument, En poques paraules, D’una forma breu..., En conjunt, Globalment...
d)En conclusió, En definitiva, En conseqüència, Així doncs, Per concloure, Per acabar, Finalment...
e)És a dir, Això és, Igualment, En altres paraules, Dit d’una altra manera, Tal com s’ha dit, Cal tornar a dir que..., S’ha de tenir en compte que..., El més important és..., La idea central és..., Convé ressaltar que..., Val la pena dir que..., Cal insistir que...

Solucions Connectors

Exercici 1

1. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé) 2. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que) 3. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix) 4. (tot i que, per això, ja que, com és ara) 5. (encara que, per tant, considerant que, per exemple) 6. (però, en efecte, tanmateix, per això) 7. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda) 8. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això)
9. (doncs, però, per consegüent, per altra banda) 10. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)

Exercici 2

a) ENCETAR UN TEMA NOU respecte a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT  

a més a més, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, etc.

c) RESUMIR  

en resum, resumint, recapitulant, breument, etc.

d) ACABAR  

en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, etc.

e) POSAR ÈMFASI
 

és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, etc,

exercicis connectors

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.

Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats.
1.Pel que fa a   les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).
2.Encara que Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització,  sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).
3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. A més, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).
5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, per exemple, si l'estructura s'expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).
6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. Però també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)
7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. Així mateix, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda).
8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).
9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).
10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
  Per altra banda segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)


Exercici 2
Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs: 

a) ENCETAR UN TEMA NOU: pel que fa a, el punt seguent tracta de, sobre

b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT: a més a més, després, així mateix, tanmateix, d'altra banda

c) RESUMIR: en resum, resumit, recollint lo més important

d) ACABAR: en conclusió,finalment, per acabar

e) POSAR ÈMFAS: es a dir, el més important

MOTS I FRASES

3.
1 Vam xerrar molta estona.                  força
2 Van arribar dimarts.                           ahir
3 Deixa les claus al calaix.                    aquí
4 Menjava a corre-cuita.                        ràpidament
5 Va fer els exercisis amb molta cura.   bé
6 Sortiu al pati.                                      fora
7 Ha entrat a les sis de la tarda.             abans
8 Va trigar tota la tarda.                         molt

4.
L'infermera vindrà a les tres.
Farem el trencaclosques en tres.
Vam deixar les carpetes a casa.
Vam esperar al carrer.
Aquesta tarda plou a voler.
L'Ivan i la Laura en van agafar un.
M'ho va dir l'altre dia.
L'Alba seurà davant.

5.
Hi va anar.
Hi he vist un banyador maquíssim.
Hi hem anat.
Hi arribarem en un tres i no res.
Els ramats hi baixen.
N'hi ha trobat pocs.

Faula inventada

Aquest era una ovella que tenia la fama ser el líder d'un gran ramat d'ovelles.
Un dia, es va adonar l'ovella de la falta d'una de les seves ovelles. Llavors, li va preguntar a una ovella:
-M'he adonat que falta una ovella. Què ha passat?
L'ovella va respondre belant:
-Ahir el llop va entrar per aquest forat i se la va endur. L'hauries d'arreglar.
L'ovella el va veure però va pensar que era massa tard i no valia la pena arreglar-ho.
Al dia següent, va veure que el llop s'enduia una altra ovella mentre udolava:
-Hauries d'haver tapat aquest forat quan encara tenies temps.
El llop es va anar corrent i l'ovella es va adonar del seu error. Ràpidament va agafar una taula de fusta i claus i va reparar aquella obertura.
Des d'aquell dia, no va perdre mai més ninguna ovella.

Faula inventada

Hi havia una vegada, un llop que habitava a un bosc. Una matinada, va aparèixer un conill que es va apropar al llop i li va preguntar si havia vist a la seva família perquè un dia que feia tempesta, els va perdre i no els va tornar a veure des d'aquell dia. El llop li va contestar:
-Fa més o menys una setmana va passar una família de conills preocupada que em varen demanar per tu, però ara ja no sé on estan.
-No et varen dir res més?
-L'últim que en varen dir era que anaven a cercar-te a la muntanya més alta i perillosa del bosc.
-Esper que estiguin bé. Em podries acompanyar a aquella muntanya per cercar a la meva família? Em faries un gran favor.
-És clar que si! Som-hi!
I així, varen escalar la muntanya més alta i perillosa fins que varen arribar a un petit refugi, amagat en mig dels arbres. Varen entrar i varen demanar:
-Heu vist a una família de conills que s'ha refugiat aquí aquesta setmana.
-Sí, fa cinc dies es varen refugiar aquí. La seva habitació és la número 26.
El llop i el conill varen pujar les escales fins a arribar a aquella habitació, varen tocar el timbre però no va contestar ningú. Quan baixaven les escales, es varen trobar a tota la seva família del conill! Així es varen tornar a veure i varen viure feliços i junts per sempre.

CPreposicional, CPredicatiu i CCircumstancial

Complement Circumstancial 1

3.
1.g) 2.d) 3.e) 4.a) 5.f) 6.h) 7.c) 8.b)

4.
1. a les nou
2. amb tranquil·litat
3. a l'aula
4. vint hores
5. amb força
6. una mica
7. el dimarts
8. al seu seient

5.
1. Hi va anar.
2. Hi he vist un banyador maquíssim.
3. Hi hem anat.
4. Hi arribarem en un tres i no res.
5. Els ramats hi baixaven.
6. N'hi han tornat molt pocs.

Complement Circumstancial 2

6.
1. de
2. sobre
3. a
4. dels
5. en
6. al
7. d'
8. en
9. a
10. de

7.
1. En Pep i la Laura jugaven a futbol. / En Pep i la Laura hi jugaven.
2. Ahir ens vam oblidar del llapis. / Ahir ens hi vam oblidar.
3. No parleu sobre en David. / No hi pauleu.
4. Afanyeu-vos en la feina. / A
5. Els del poble del costat han renunciat al premi. / Els del poble del costat hi han renunciat.
6. Encara no ens hem acostumat al renou. / Encara no ens hi hem acostumat.

8.
1. brutes
2. curts
3. disfressada
4. molt esgotat
5. brillants
6. desolat
7. bastant intel·ligent
8. seriós

9.
1. SPrep/CCM
2. SPrep/CPrep
3. SAdj/CPred
4. SPrep/CCL
5. SAdv/CCQ
6. SAdj/CPred
7. SPrep/CCT
8. SPrep/CCM

10.
1. L'ocell va cantar amb alegria.
2. A la nit jo he netejat els plats bruts.
3. Al parc el nin jugarà a bàsquet.
4. L'avi tenia massa.

El CPreposicional, Cpredicatiu i CCircumpsancial

Complement Circumstancial 1

3.
1)g  2)d  3)e  4)a  5)f  6)h  7)c  8)b 

4.
1. pel matí
2. amb confiança
3. a la taula
4. tot el dia
5. amb entusiasme
6. quasi res
7. amb tardesa
8. a aquella cadira

5.
1. hi va anar.
2. hi he vist un banyador maquíssim.
3. hi hem anat.
4. hi arribarem en un tres i no res.
5. els ramats hi baixaven.
6. n'hi han tornat molt pocs.


Complement Circumstancial 2 

6.
1. de
2. sobre
3. a
4. dels
5. en
6. al
7. d'
8. en
9. a
10. de

7. 
1. El Pep i na Laura jugaven a bàsquet. En Pep i na Laura hi jugaven.
2. Ahir ens vam oblidar de fer els deures. Ahir ens hi oblidarem.
3. No parleu d'aquest incendi. No hi parleu.
4. Afanyeu-vos a fer el treball. Afenyeu-vos hi.
5. Els del poble del costat han renunciat a tenir més doblers. Els del poble del costat hi han renunciat.
6. Encara no ens hem acostumat a donar les meves coses. Encara no hi ens hem acostumat.

8. 
1. brutes
2. curts
3. disfressada
4. molt esgotat
5. brillants
6. desolat
7. bastant intel·ligent
8. seriós

9.
1. SPrep - CCM
2. SPrep - Cprep
3. SAdj - Cpred
4. SPrep - CCL
5. SAdv - CCQ
6. SAdj - Cpred
7. SPrep - CCT
8. SPrep - CCM

10.
1. Les amigues caminaven de pressa.
2. Sobre les deu el meu ca menjava el seu menjar amb felicitat.
3. A l'escola el professor ensenyava als alumnes.
4. Els pous tenien res.

complements

1-2 Fets oralment


3- Relaciona cada frase amb l'adverbi que pot substituir el complement circumstancial:
1-b         
2-d          
3-e
4-a
5-f
6-h
7-c
8-g

4- Canvia els adverbis escrits en negreta per un SN o un Sprep (CC)
La infermera vendrà per l'horabaixa.
Farem el trencaclosques amb calma.
Varem deixar les carpetes damunt la taula.
Vam esperar un munt de temps.
Aquesta tarda plou tot el temps
L'Ivan i la Laura en van agafar mig tros 
M'ho va dir el diumenge
L'Alba seurà devora jo.

5- Substitueix els CCL de les frases següents pel pronom hi:

Hi va anar.
Hi he vist un banyador maquíssim.
Hi hem anat.
Hi arribarem en un tres i no res.
Els ramats hi baixaven.
Hi n'han tornat molt pocs.

Mots i frases

Mots i frases

 

3-,

1. b
2. d
3. e
4. a
5. f
6. h
7. c
8. g

4-,

1. mes tard
2. amb tranquil·litat
3. a l'escola
4. molt
5. a bots i barrals
6. una mica
7. dijous
8. al banc

5-,

1. Hi va anar
2. Hi he vist un banyador maquéssim
3. Hi hem anat 
4. Hi arribarem en un tres i no res
5. Els ramats hi baixaven
6. Hi n'han tornat molt pocs

L'excursió (Relat per Sant Jordi)

-On estic?- Aquest va ser l'únic pensament que tenia en recobrar la memòria.

Estava sol, davall d'aigua freda, que m'estava congelant el cos. Però em sentia a gust...

-Aquesta calor... D'on prové?- Vaig obrir els ulls i vaig nedar cap amunt. I, en arribar a la superfície, el vaig veure.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Era una primavera calorosa, com ninguna altra. Jo estava a casa avorrit mirant el mòbil quan, de sobte, varen tocar el timbre. Com que els meus pares treballaven i la meva germana estava comprant, vaig obrir jo la porta.

-Qui és?- Vaig preguntar, encara que sabia la resposta.

Ningú va respondre. Allò em va estranyar massa. Vaig sortir i no vaig trobar res. El passadís estava tan tranquil com sempre, ningú sortia a les 12 del matí d'un dissabte. Pot ser vaig equivocar-me; però, per confirmar-ho, vaig baixar les escales de l'edifici i, al arribar a la planta baixa, una persona em va sorprendre per un costat.

Ell era un dels meus amics, n'Eduardo. Era un nin jove de la meva edat que anava a la meva classe. Quasi sempre venia sense avisar. Per això, no em va sorprendre molt.

-Hola.- Em va saludar com sempre. -Saps per què estic aquí, no?- Va preguntar amb un to irònic.

-Sí que ho sé.- Vaig respondre.

Fa uns dies, l'institut (no es sap per quin motiu) va organitzar un viatge en bus a una cala, per fer activitats per "conèixer-nos millor", segons ells. Feia un centenari que no organitzaven una sortida tan curta fora de l'horari escolar, o sigui, mai. Ens trobaríem a la Plaça dels Patins. Anàvem en parelles, i jo, anava amb n'Eduardo.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Varem arribar allà a les 2, aproximadament. Tota la classe estava esperant per baixar del bus però la porta no s'obria. Jo encara estava assegut, sóc de les persones que prefereixen baixar els últims per no tenir que empènyer.

N'Eduardo es va apropar.

-La porta està tancada.- Em va dir seriosament.

-Com pot ser? Es impossible.- O això es el que volia pensar.

De sobte vaig marejar-me i em vaig caure damunt el meu seient. Quan vaig despertar, estava rodejat d'aigua freda i vaig nedar, amb les forces restants, cap a la superfície. Al sortir de l'aigua, vaig donar-me'n conte que la roba que duia no estava banyada; però en canvi, el meu mòbil, que guardava en la butxaca del meus pantalons, si que ho estava.

-Eh!- Vaig sentir.

Vaig girar el cap en la direcció d'on provenia el so i vaig veure a n'Hugo, un dels meus millors amics, amb el que compartia varies aficions. Estava damunt una roca intentant veure més persones. Vaig córrer cap a ell.

-Saps on ens trobam?- No pensava res més.

-Crec que estam a la cala de l'excursió. Però no estic del tot segur.- Va respondre. -Amb aquesta boira, no puc veure bé l'entorn.- Va observar un moment l'horitzó i, després, va baixar de la roca.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

La boira no disminuïa, així que varem "explorar" la cala. No varem trobar a ningú, tot el que hi havia eren roques, aigua i boira.

-Zzzzzz...- Un so va penetrar el silenci. Era una notificació del meu mòbil, que, increïblement, seguia funcionant. 

Ho vaig agafar i n'Hugo el va mirar amb curiositat. Vaig obrir-ho i directament va dirigir-se al missatge enviat. Ho vaig llegir:

<<Si vols tornar a ca teva, hauràs de entregar-me alguna cosa valuosa al lloc on vares despertar. Kristian>>

El mòbil s'apagà definitivament. Mai havia vist aquell nom. Quan anava a parlar del missatge amb n'Hugo, vaig veure que no estava.

-HUGO!- Vaig cridar el seu nom, però no va passar res.

No m'agradava l'idea de tornar al principi, i menys sol, però no podia fer res millor. Vaig provar a encendre una altra vegada el mòbil.

-No serveix...- Vaig pensar en veu alta.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Mentre caminava, es va fer tard i va arribar la posta de sol. Vaig mirar l'horitzó. Era la posta de sol més bonica que havia vist mai. Al lloc on vaig aparèixer, es trobava la caseta, com deia aquella persona. Vaig obrir lentament la porta, amb molta precaució, i, darrere d'ella, vaig trobar un nin ros, probablement amb la mateixa edat que jo, que portava una capa de color marró, tapant la seva roba.

-Has tret el que t'he demanat?- Va preguntar amb un to amenaçant.

-Si.- Vaig respondre.

-Llavors, dóna'm-ho- Va dir.

-No puc.- Vaig dir.

-Per què?- Es va estranyar.

-Perquè no es una cosa material, es una cosa que no pots comprar ni pots adquirir només si ho vols...- Vaig fer una pausa breu. - T'ofereixo la cosa més valuosa que puguis obtenir. L'amistat. Ser el teu amic.- Vaig respondre.

El vaig abraçar i ell, amb un to alegre, va acceptar.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ningú recorda el que va passar, tots havien oblidat la sortida. Després d'allò, vaig aparèixer a ca meva amb el mòbil intacte. Res va canviar, només una cosa... I es que vaig obtenir un nou amic.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

FI

Historieta per San Jordi

                                       La Dama de La Lluna 

Fa molts d'anys, tants que ja no record, n'hi havia solament dues persones. 
Un de cabells daurats, simpàtic i amigable, anomenat Apol·lo, el Senyor del Sol, i l'altra de cabells negres, palida i tímida, anomenada Selenia, la Dama de la Lluna i ambdós estaven enamorats
Un dia, el Temps va dir que no podien estar més junts, els va convertir en el dia i la nit per sempre Apol·lo va dir al temps que li fes amigues a Selenia, i el Temps així o va fer, va crear unes estrelles per que li hagin companyia, però així ella cada 16 dies i mig es ocultava.
Cada centenari es torna'n a trobar en un Eclipse Total.


Escrit per:Eva Mª Castrejón Ruiz. 2SB

FAULA INVENTADA

FAULA INVENTADA

Això era un gegant amb la seva família, vivien molt bé fins que un dia un altre gegant més gran i forçut va arribar a ca seva i li va començar a robar totes les coses. El gegant més menut el va deixar que li robàs perquè ell pensava que no el podia vènçer. La seva dona va arribar a ca seva i es va trobar que li havien pres les coses de ca seva, davant això, el gegant li va dir que li havien robat i que ell no havia pogut fer res perquè podia haver sortit ferit.
La dona va anar a cercar aquell gegant forçut i li va agafar les coses robades i la policia el va tancar a la presó. Aquest gegant forçut i gran va quedar tancat per aprofitar-se d'aquell gegant més dèbil i menut.

FAULA INVENTADA

A una granja molt llunyana on hi habitaven pocs animals, perquè tenien por d'una gallina gegant que per les nits de lluna plena apareixia per la granja.

Quan hi havia lluna plena, els animals s'amagaven a l'estable i es tancaven amb clau per por del monstre.

Un dia els animals es varen reunir per decidir que podien fer amb la gallina, els animals estaven espantats perquè no sabien que fer per desfer-se del seu enemic, fins que un atrevit colom va proposar anar una nit de lluna plena a la zona hon apareixia per matar-la.

Hi així ho feren, a la mitja nit van partir cap a hon estava la gallina els animals més forts i valents de la granja preparats per acabar amb el monstre, però quan arribaren descobriren que en aquell lloc hi havia una gallina despistada que dormia de dia i per la nit es passetjava per la granja i amb la llum de la lluna pareixia més grossa del que era.

faula de el llop i les ovelles

                     
                                          EL LLOP I LES OVELLES
Això era un llop que vivia devora d'un ramat de ovelles i cada dia se'n menjava una. La més sàvia de totes sempre li deia: no ens mengis tan ràpid perquè hi haurà un dia que et quedaràs sense cap de nosaltres, però el llop no li va fer cas i ràpidament se la va cruspir. Passaren els dies i el llop vivia com un rei, sortia a passejar, es menjava una ovella, dormia un poc i se'n menjava una altra. Però va arribar un dia en què les ovelles se li varen acabar i allà sí que va pensar que li hauria d'haver fet cas a la ovella sàvia. Com estava acostumat a menjar tant, al cap de dos dies es va morir de fam.

FAULA INVENTADA

EL CAVALL I L'AIGUA.


Hi havia una vegada un cavall que tenia set. Camina que caminaràs es va trobar una serp que li digué que allà a prop hi havia un riu. El cavall no s'ho va pensar dos pics i tira tira cap al riu. Pel camí topà amb un conill que li digué que el riu era molt més perillós que el llac i que el llac era més enfora però molt més segur. El cavall que només pensava en beure va anar cap al riu sense pensar-s'ho dues vegades. Va arribar al llac i es va posar a beure. De sobte li va sortir un cocodril que quasi li menjà una cama. El cavall va fugir corrents cap al llac.


MORALITAT: No et deixis dur per l'ansietat.



EL TIGRE, EL LLEÓ I EL RATOLÍ.

Hi havia una vegada un ratolí que caminava pel bosc. De sobte va trobar un tigre atrapat a una xarxa. S'hi va apropar i li va dir que l'ajudaria a escapar-se. El tigre va riure i riure pel que havia dit el ratolí. Llavors el ratolí va continuar el seu camí, però uns metres més envant també hi havia un lleó atrapat. El ratolí va acudir a ell i li va dir el mateix que al tigre. El lleó en canvi va acceptar la seva ajuda independentment de la seva mida.  Aleshores el ratolí va començar a mossegar la xarxa fins que hi va fer un forat per on el lleó va sortir. El ratolí i el lleó es varen fer amics i es varen protegir. En canvi el tigre va ser capturat pels caçadors.

MORALITAT: No subestimis el poder dels altres.