La Dama de La
Lluna
Fa molts d'anys, tants que ja no record, n'hi havia solament dues persones.
Un de cabells daurats, simpàtic i amigable, anomenat Apol·lo, el Senyor del Sol, i l'altra de cabells negres, palida i tímida, anomenada Selenia, la Dama de la Lluna i ambdós estaven enamorats
Un dia, el Temps va dir que no podien estar més junts, els va convertir en el dia i la nit per sempre Apol·lo va dir al temps que li fes amigues a Selenia, i el Temps així o va fer, va crear unes estrelles per que li hagin companyia, però així ella cada 16 dies i mig es ocultava.
Cada centenari es torna'n a trobar en un Eclipse Total.
Escrit per:Eva Mª Castrejón Ruiz. 2SB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada