dimarts, 19 d’abril del 2016

MOTS I FRASES

3.
Vam xerrar molta estona.                  força
Van arribar dimarts.                           ahir
Deixa les claus al calaix.                    aquí
Menjava a corre-cuita.                        ràpidament
Va fer els exercisis amb molta cura.   bé
Sortiu al pati.                                      fora
Ha entrat a les sis de la tarda.             abans
Va trigar tota la tarda.                         molt

4.
L'infermera vindrà a les tres.
Farem el trencaclosques en tres.
Vam deixar les carpetes a casa.
Vam esperar al carrer.
Aquesta tarda plou a voler.
L'Ivan i la Laura en van agafar un.
M'ho va dir l'altre dia.
L'Alba seurà davant.

5.
Hi va anar.
Hi he vist un banyador maquíssim.
Hi hem anat.
Hi arribarem en un tres i no res.
Els ramats hi baixen.
N'hi ha trobat pocs.

Faula inventada

Aquest era una ovella que tenia la fama ser el líder d'un gran ramat d'ovelles.
Un dia, es va adonar l'ovella de la falta d'una de les seves ovelles. Llavors, li va preguntar a una ovella:
-M'he adonat que falta una ovella. Què ha passat?
L'ovella va respondre belant:
-Ahir el llop va entrar per aquest forat i se la va endur. L'hauries d'arreglar.
L'ovella el va veure però va pensar que era massa tard i no valia la pena arreglar-ho.
Al dia següent, va veure que el llop s'enduia una altra ovella mentre udolava:
-Hauries d'haver tapat aquest forat quan encara tenies temps.
El llop es va anar corrent i l'ovella es va adonar del seu error. Ràpidament va agafar una taula de fusta i claus i va reparar aquella obertura.
Des d'aquell dia, no va perdre mai més ninguna ovella.

Faula inventada

Hi havia una vegada, un llop que habitava a un bosc. Una matinada, va aparèixer un conill que es va apropar al llop i li va preguntar si havia vist a la seva família perquè un dia que feia tempesta, els va perdre i no els va tornar a veure des d'aquell dia. El llop li va contestar:
-Fa més o menys una setmana va passar una família de conills preocupada que em varen demanar per tu, però ara ja no sé on estan.
-No et varen dir res més?
-L'últim que en varen dir era que anaven a cercar-te a la muntanya més alta i perillosa del bosc.
-Esper que estiguin bé. Em podries acompanyar a aquella muntanya per cercar a la meva família? Em faries un gran favor.
-És clar que si! Som-hi!
I així, varen escalar la muntanya més alta i perillosa fins que varen arribar a un petit refugi, amagat en mig dels arbres. Varen entrar i varen demanar:
-Heu vist a una família de conills que s'ha refugiat aquí aquesta setmana.
-Sí, fa cinc dies es varen refugiar aquí. La seva habitació és la número 26.
El llop i el conill varen pujar les escales fins a arribar a aquella habitació, varen tocar el timbre però no va contestar ningú. Quan baixaven les escales, es varen trobar a tota la seva família del conill! Així es varen tornar a veure i varen viure feliços i junts per sempre.

dilluns, 18 d’abril del 2016

CPreposicional, CPredicatiu i CCircumstancial

Complement Circumstancial 1

3.
1.g) 2.d) 3.e) 4.a) 5.f) 6.h) 7.c) 8.b)

4.
1. a les nou
2. amb tranquil·litat
3. a l'aula
4. vint hores
5. amb força
6. una mica
7. el dimarts
8. al seu seient

5.
1. Hi va anar.
2. Hi he vist un banyador maquíssim.
3. Hi hem anat.
4. Hi arribarem en un tres i no res.
5. Els ramats hi baixaven.
6. N'hi han tornat molt pocs.

Complement Circumstancial 2

6.
1. de
2. sobre
3. a
4. dels
5. en
6. al
7. d'
8. en
9. a
10. de

7.
1. En Pep i la Laura jugaven a futbol. / En Pep i la Laura hi jugaven.
2. Ahir ens vam oblidar del llapis. / Ahir ens hi vam oblidar.
3. No parleu sobre en David. / No hi pauleu.
4. Afanyeu-vos en la feina. / A
5. Els del poble del costat han renunciat al premi. / Els del poble del costat hi han renunciat.
6. Encara no ens hem acostumat al renou. / Encara no ens hi hem acostumat.

8.
1. brutes
2. curts
3. disfressada
4. molt esgotat
5. brillants
6. desolat
7. bastant intel·ligent
8. seriós

9.
1. SPrep/CCM
2. SPrep/CPrep
3. SAdj/CPred
4. SPrep/CCL
5. SAdv/CCQ
6. SAdj/CPred
7. SPrep/CCT
8. SPrep/CCM

10.
1. L'ocell va cantar amb alegria.
2. A la nit jo he netejat els plats bruts.
3. Al parc el nin jugarà a bàsquet.
4. L'avi tenia massa.

El CPreposicional, Cpredicatiu i CCircumpsancial

Complement Circumstancial 1

3.
1)g  2)d  3)e  4)a  5)f  6)h  7)c  8)b 

4.
1. pel matí
2. amb confiança
3. a la taula
4. tot el dia
5. amb entusiasme
6. quasi res
7. amb tardesa
8. a aquella cadira

5.
1. hi va anar.
2. hi he vist un banyador maquíssim.
3. hi hem anat.
4. hi arribarem en un tres i no res.
5. els ramats hi baixaven.
6. n'hi han tornat molt pocs.


Complement Circumstancial 2 

6.
1. de
2. sobre
3. a
4. dels
5. en
6. al
7. d'
8. en
9. a
10. de

7. 
1. El Pep i na Laura jugaven a bàsquet. En Pep i na Laura hi jugaven.
2. Ahir ens vam oblidar de fer els deures. Ahir ens hi oblidarem.
3. No parleu d'aquest incendi. No hi parleu.
4. Afanyeu-vos a fer el treball. Afenyeu-vos hi.
5. Els del poble del costat han renunciat a tenir més doblers. Els del poble del costat hi han renunciat.
6. Encara no ens hem acostumat a donar les meves coses. Encara no hi ens hem acostumat.

8. 
1. brutes
2. curts
3. disfressada
4. molt esgotat
5. brillants
6. desolat
7. bastant intel·ligent
8. seriós

9.
1. SPrep - CCM
2. SPrep - Cprep
3. SAdj - Cpred
4. SPrep - CCL
5. SAdv - CCQ
6. SAdj - Cpred
7. SPrep - CCT
8. SPrep - CCM

10.
1. Les amigues caminaven de pressa.
2. Sobre les deu el meu ca menjava el seu menjar amb felicitat.
3. A l'escola el professor ensenyava als alumnes.
4. Els pous tenien res.

divendres, 15 d’abril del 2016

complements

1-2 Fets oralment


3- Relaciona cada frase amb l'adverbi que pot substituir el complement circumstancial:
1-b         
2-d          
3-e
4-a
5-f
6-h
7-c
8-g

4- Canvia els adverbis escrits en negreta per un SN o un Sprep (CC)
La infermera vendrà per l'horabaixa.
Farem el trencaclosques amb calma.
Varem deixar les carpetes damunt la taula.
Vam esperar un munt de temps.
Aquesta tarda plou tot el temps
L'Ivan i la Laura en van agafar mig tros 
M'ho va dir el diumenge
L'Alba seurà devora jo.

5- Substitueix els CCL de les frases següents pel pronom hi:

Hi va anar.
Hi he vist un banyador maquíssim.
Hi hem anat.
Hi arribarem en un tres i no res.
Els ramats hi baixaven.
Hi n'han tornat molt pocs.

Mots i frases

Mots i frases

 
3-,
  1. b
  2. d
  3. e
  4. a
  5. f
  6. h
  7. c
  8. g
4-,
  1. mes tard
  2. amb tranquil·litat
  3. a l'escola
  4. molt
  5. a bots i barrals
  6. una mica
  7. dijous
  8. al banc
5-,

  1. Hi va anar
  2. Hi he vist un banyador maquéssim
  3. Hi hem anat 
  4. Hi arribarem en un tres i no res
  5. Els ramats hi baixaven
  6. Hi n'han tornat molt pocs

dimarts, 12 d’abril del 2016

L'excursió (Relat per Sant Jordi)

-On estic?- Aquest va ser l'únic pensament que tenia en recobrar la memòria.

Estava sol, davall d'aigua freda, que m'estava congelant el cos. Però em sentia a gust...

-Aquesta calor... D'on prové?- Vaig obrir els ulls i vaig nedar cap amunt. I, en arribar a la superfície, el vaig veure.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


Era una primavera calorosa, com ninguna altra. Jo estava a casa avorrit mirant el mòbil quan, de sobte, varen tocar el timbre. Com que els meus pares treballaven i la meva germana estava comprant, vaig obrir jo la porta.

-Qui és?- Vaig preguntar, encara que sabia la resposta.

Ningú va respondre. Allò em va estranyar massa. Vaig sortir i no vaig trobar res. El passadís estava tan tranquil com sempre, ningú sortia a les 12 del matí d'un dissabte. Pot ser vaig equivocar-me; però, per confirmar-ho, vaig baixar les escales de l'edifici i, al arribar a la planta baixa, una persona em va sorprendre per un costat.

Ell era un dels meus amics, n'Eduardo. Era un nin jove de la meva edat que anava a la meva classe. Quasi sempre venia sense avisar. Per això, no em va sorprendre molt.

-Hola.- Em va saludar com sempre. -Saps per què estic aquí, no?- Va preguntar amb un to irònic.

-Sí que ho sé.- Vaig respondre.

Fa uns dies, l'institut (no es sap per quin motiu) va organitzar un viatge en bus a una cala, per fer activitats per "conèixer-nos millor", segons ells. Feia un centenari que no organitzaven una sortida tan curta fora de l'horari escolar, o sigui, mai. Ens trobaríem a la Plaça dels Patins. Anàvem en parelles, i jo, anava amb n'Eduardo.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


Varem arribar allà a les 2, aproximadament. Tota la classe estava esperant per baixar del bus però la porta no s'obria. Jo encara estava assegut, sóc de les persones que prefereixen baixar els últims per no tenir que empènyer.

N'Eduardo es va apropar.

-La porta està tancada.- Em va dir seriosament.

-Com pot ser? Es impossible.- O això es el que volia pensar.

De sobte vaig marejar-me i em vaig caure damunt el meu seient. Quan vaig despertar, estava rodejat d'aigua freda i vaig nedar, amb les forces restants, cap a la superfície. Al sortir de l'aigua, vaig donar-me'n conte que la roba que duia no estava banyada; però en canvi, el meu mòbil, que guardava en la butxaca del meus pantalons, si que ho estava.

-Eh!- Vaig sentir.

Vaig girar el cap en la direcció d'on provenia el so i vaig veure a n'Hugo, un dels meus millors amics, amb el que compartia varies aficions. Estava damunt una roca intentant veure més persones. Vaig córrer cap a ell.

-Saps on ens trobam?- No pensava res més.

-Crec que estam a la cala de l'excursió. Però no estic del tot segur.- Va respondre. -Amb aquesta boira, no puc veure bé l'entorn.- Va observar un moment l'horitzó i, després, va baixar de la roca.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


La boira no disminuïa, així que varem "explorar" la cala. No varem trobar a ningú, tot el que hi havia eren roques, aigua i boira.

-Zzzzzz...- Un so va penetrar el silenci. Era una notificació del meu mòbil, que, increïblement, seguia funcionant. 

Ho vaig agafar i n'Hugo el va mirar amb curiositat. Vaig obrir-ho i directament va dirigir-se al missatge enviat. Ho vaig llegir:

<<Si vols tornar a ca teva, hauràs de entregar-me alguna cosa valuosa al lloc on vares despertar. Kristian>>

El mòbil s'apagà definitivament. Mai havia vist aquell nom. Quan anava a parlar del missatge amb n'Hugo, vaig veure que no estava.

-HUGO!- Vaig cridar el seu nom, però no va passar res.

No m'agradava l'idea de tornar al principi, i menys sol, però no podia fer res millor. Vaig provar a encendre una altra vegada el mòbil.

-No serveix...- Vaig pensar en veu alta.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


Mentre caminava, es va fer tard i va arribar la posta de sol. Vaig mirar l'horitzó. Era la posta de sol més bonica que havia vist mai. Al lloc on vaig aparèixer, es trobava la caseta, com deia aquella persona. Vaig obrir lentament la porta, amb molta precaució, i, darrere d'ella, vaig trobar un nin ros, probablement amb la mateixa edat que jo, que portava una capa de color marró, tapant la seva roba.

-Has tret el que t'he demanat?- Va preguntar amb un to amenaçant.

-Si.- Vaig respondre.

-Llavors, dóna'm-ho- Va dir.

-No puc.- Vaig dir.

-Per què?- Es va estranyar.

-Perquè no es una cosa material, es una cosa que no pots comprar ni pots adquirir només si ho vols...- Vaig fer una pausa breu. - T'ofereixo la cosa més valuosa que puguis obtenir. L'amistat. Ser el teu amic.- Vaig respondre.

El vaig abraçar i ell, amb un to alegre, va acceptar.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ningú recorda el que va passar, tots havien oblidat la sortida. Després d'allò, vaig aparèixer a ca meva amb el mòbil intacte. Res va canviar, només una cosa... I es que vaig obtenir un nou amic.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

FI

dilluns, 11 d’abril del 2016

Historieta per San Jordi


                                       La Dama de La Lluna 


Fa molts d'anys, tants que ja no record, n'hi havia solament dues persones. 
Un de cabells daurats, simpàtic i amigable, anomenat Apol·lo, el Senyor del Sol, i l'altra de cabells negres, palida i tímida, anomenada Selenia, la Dama de la Lluna i ambdós estaven enamorats
Un dia, el Temps va dir que no podien estar més junts, els va convertir en el dia i la nit per sempre Apol·lo va dir al temps que li fes amigues a Selenia, i el Temps així o va fer, va crear unes estrelles per que li hagin companyia, però així ella cada 16 dies i mig es ocultava.
Cada centenari es torna'n a trobar en un Eclipse Total.


Escrit per:Eva Mª Castrejón Ruiz. 2SB

FAULA INVENTADA

FAULA INVENTADA

Això era un gegant amb la seva família, vivien molt bé fins que un dia un altre gegant més gran i forçut va arribar a ca seva i li va començar a robar totes les coses. El gegant més menut el va deixar que li robàs perquè ell pensava que no el podia vènçer. La seva dona va arribar a ca seva i es va trobar que li havien pres les coses de ca seva, davant això, el gegant li va dir que li havien robat i que ell no havia pogut fer res perquè podia haver sortit ferit.
La dona va anar a cercar aquell gegant forçut i li va agafar les coses robades i la policia el va tancar a la presó. Aquest gegant forçut i gran va quedar tancat per aprofitar-se d'aquell gegant més dèbil i menut.

diumenge, 10 d’abril del 2016

FAULA INVENTADA

A una granja molt llunyana on hi habitaven pocs animals, perquè tenien por d'una gallina gegant que per les nits de lluna plena apareixia per la granja.
Quan hi havia lluna plena, els animals s'amagaven a l'estable i es tancaven amb clau per por del monstre.
Un dia els animals es varen reunir per decidir que podien fer amb la gallina, els animals estaven espantats perquè no sabien que fer per desfer-se del seu enemic, fins que un atrevit colom va proposar anar una nit de lluna plena a la zona hon apareixia per matar-la.
Hi així ho feren, a la mitja nit van partir cap a hon estava la gallina els animals més forts i valents de la granja preparats per acabar amb el monstre, però quan arribaren descobriren que en aquell lloc hi havia una gallina despistada que dormia de dia i per la nit es passetjava per la granja i amb la llum de la lluna pareixia més grossa del que era.

faula de el llop i les ovelles

                     
                                          EL LLOP I LES OVELLES
Això era un llop que vivia devora d'un ramat de ovelles i cada dia se'n menjava una. La més sàvia de totes sempre li deia: no ens mengis tan ràpid perquè hi haurà un dia que et quedaràs sense cap de nosaltres, però el llop no li va fer cas i ràpidament se la va cruspir. Passaren els dies i el llop vivia com un rei, sortia a passejar, es menjava una ovella, dormia un poc i se'n menjava una altra. Però va arribar un dia en què les ovelles se li varen acabar i allà sí que va pensar que li hauria d'haver fet cas a la ovella sàvia. Com estava acostumat a menjar tant, al cap de dos dies es va morir de fam.

FAULA INVENTADA


EL CAVALL I L'AIGUA.


Hi havia una vegada un cavall que tenia set. Camina que caminaràs es va trobar una serp que li digué que allà a prop hi havia un riu. El cavall no s'ho va pensar dos pics i tira tira cap al riu. Pel camí topà amb un conill que li digué que el riu era molt més perillós que el llac i que el llac era més enfora però molt més segur. El cavall que només pensava en beure va anar cap al riu sense pensar-s'ho dues vegades. Va arribar al llac i es va posar a beure. De sobte li va sortir un cocodril que quasi li menjà una cama. El cavall va fugir corrents cap al llac.


MORALITAT: No et deixis dur per l'ansietat.



EL TIGRE, EL LLEÓ I EL RATOLÍ.

Hi havia una vegada un ratolí que caminava pel bosc. De sobte va trobar un tigre atrapat a una xarxa. S'hi va apropar i li va dir que l'ajudaria a escapar-se. El tigre va riure i riure pel que havia dit el ratolí. Llavors el ratolí va continuar el seu camí, però uns metres més envant també hi havia un lleó atrapat. El ratolí va acudir a ell i li va dir el mateix que al tigre. El lleó en canvi va acceptar la seva ajuda independentment de la seva mida.  Aleshores el ratolí va començar a mossegar la xarxa fins que hi va fer un forat per on el lleó va sortir. El ratolí i el lleó es varen fer amics i es varen protegir. En canvi el tigre va ser capturat pels caçadors.

MORALITAT: No subestimis el poder dels altres.

Faula

Passejava la guineu pel camp quan va veure un pomer amb una poma que feia la boca aigua. La guineu, que tenia fam, volia la poma més que res en el món. Però la poma estava molt alta i no hi arribava. Va pensar com ho faria per aconseguir-la, i en aquell moment va passar per allà una vaca.
La guineu li va preguntar:
- Senyora vaca, que em voldria ajudar a agafar aquella poma de l'arbre, que no hi arrib?
- Si li ajud, que en trac jo? - Va preguntar la vaca.
- Li donaré la mitad de la poma. - Va contestar la guineu.
La vaca s'ho pensà, i acceptà el tracte. Així, la guineu es va posar damunt la vaca i va poder agafar la poma. Però no tenia cap intenció de compartir-la amb la vaca, així que va pegar un gran bot per anar-se'n corrents. Desgraciadament per a ella, va relliscar, i ella i la poma van caure a terra. La vaca, que havia vist l'intent de la guineu per escapar-se, es va menjar la poma sencera per venjança. Així, per avariciosa, la guineu es va quedar sense poma i amb una fam de mil dimonis.

dimarts, 5 d’abril del 2016

Preguntes i la gran pregunta


Què és una família lingüística? 
És un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que per diversificació dialectal va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Què és un estat monolingüe? 
Es un terme de la sociolingüística per referir-se a un estat que usa només un idioma oficialment.

Per què Espanya és un estat multilingüe? 
- Perque es una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües.
-I perque hi ha comunicació entre parlants de diferents idiomes

Podeu ordenar les llengües oficials europees següents, segons siguin més o menys parlades?: finès, suec, grec, neerlandès, italià, francès, maltès, eslovè, lituà, búlgar, hongarès, romanès, alemany, anglès, espanyol, portuguès, danès, polonès, txec, eslovac, letó, estonià. 


Alemany                 8º neerlandès                       15º eslovac                        
2º Francès,                 grec                                16º danès

Anglès,                      10º hongarès,                       17º finès,
italià,                    11º txec                                      18º lituà,
espanyol,                  12º portuguès                       19º letó
polonès,                    13º suec                               20º eslovè,     
romanès,               14º búlgar,                            21º estònia  
                                                                                            22º maltès.



Tenint en compte que el català té una població de 10,8 milions, quin lloc ocupa, pel que fa al nombre de parlants, entre les llengües de la pregunta anterior? 

 Està en el novè lloc
 
Podeu enumerar les llengües romàniques i localitzar-les en un mapa d’Europa i en un planisferi?

Portugues, Castellà, Català, Occità, italià, Cors, Gallec, Francès, Romanès, Sard, Retoromanic
 
  
Quin és l’estat de salut de les llengües del món?

Més del 10% ja només tenen el que anomenem darrers parlants, i no es poden recuperar. Un 40% són llengües en què ja s'ha interromput la transmissió intergeneracional, i és molt difícil fer marxar enrere. Un altre 40% són llengües que mostren símptomes del procés de substitució, però que encara no estan en una fase irreversible, i jo diria que el català és dins d'aquest grup. Queda entre un 5% i un 10% de llengües que poden arribar al segle XXII sense problemes. Són només unes 300.

Les llengües moren? Com?

 Si, sempre passa que els parlants es veuen abocats a deixar de parlar la seva llengua. El que és diferent és la manera com hi arriben. Pot ser per la via més ràpida, com el genocidi, separant generacions, com ara les Generacions Robades d'Austràlia... I ara s'aconsegueix per la via dels prejudicis lingüístics. La gent creu que la seva llengua no serveix per a res, que és de segona, i la deixa de parlar i de transmetre als fills.

La gran pregunta:

El català desapareixerà? 
 El català de moment no desapareixerà, però al llarg dels segles pot desaparèixer a causa de una llengua global europea o fins i tot mundial, una guerra que ni que no volguéssim podria passar  però el més probable es que pel fenòmen de la immigració cap a Catalunya es vagi usant el castellà perquè té una zona de parla més amplia o perquè dels llocs on venen ja parlaven el castellà o alguna de les seves variants.


FET PER NA MARINA TORRAS I MARGARITA TAIX

dilluns, 4 d’abril del 2016

Exercicis de CD i CI

EXERCICIS 1:

1.
1 Na Maria ha estat avisada. Complement Directe: Na Maria
2 Una gran festa va ser organitzada pels de primer. CD: Una gran festa
3 Els gossos eren ensinistrats per l'home. CD: Els gossos
4 Notícies han estat redactades pels periodistes. CD: Notícies
5 Això fou portat entre tots i totes. CD: Això

2.
1 La han avisat.
2 Els de primer la van organitzar.
3 L'home els ensinistrava.
4 Els periodistes les han redactat.
5 Entre tots i totes ho portarem.

3.

CD: pa amb xocolata, aquest conte, una furgoneta, un complot espectacular.
Altres: molt lluny (CCL), aquest conte (Subjecte), a pilota (Complement d'Objecte Preposicional [COP]), a la botiga de la cantonada (CCL).

4.
1 CD En David en té un.
2 Subjecte M'agraden els jocs de barres.
3 CD Els hauries de sentir.
4 Subjecte El comentari ha estat correcte.
5 Subjecte El dibuix esquemàtic representa el procés dels exercicis.
6 CD En va fer uns.
7 CD El vaig anar disminuint.
8 Subjecte Els pesos de les barres eren excessius.
9 Subjecte La màniga de la samarreta em molesta.
10 CD Em podré tallar-les.

5.
1 CD: un pastís CI: per al seu germà
2 CD: confits CI: quitxalla
3 CD: els patins CI: a l'Anna
4 CD: un xandall CI: per al Robert
5 CD: l'esborrador CI: a la professora
6 CD: un poema CI: per al seu millor amic
7 CD: les maduixes CI: a en Josep
8 CD: la cabana CI: per a en Daniel i n'Eva

EXERCICIS 2:

1.
1 Les amigues saben allò. f) ho
2 L'Andreu té el dibuix. a) el
3 He mirat els seus pòsters. c) els
4 El grup no té temps. e) en
5 Ell no sap tota la historia. b) la
6 Podré tallar les mànigues. d) les

2.
1 L'agafo.
2 L'estrenyo.
3 Les ajudo.
4 Els estiro.
5 Els utilitzo.
6 Ho intueixo.

3.
1 Agafa'l.
2 Vaig mirar-los.
3 Canta-la.
4 Aprèn-les.
5 Van utilitzar-los.
6 Mira-ho.

4.
1 CI: al genet El cavall va agradar-li.
2 CI: per a la Laia Escriu-li una carta.
3 CI: per a mi Compra'm caramels.
4 CI: per a l'Emili i l'Eva Vinga, construïm-lis estels.
5 CI: per a l'Albert i per a mi Agafa'ns entrades.
6 CI: per a vosaltres El pagès va collir-vos pomes.

5.
1 Lis omplim els gots.
2 Li enviarem una postal.
3 Us arreglaven el cotxe.
4 L'Ester lis renta el cap.
5 Ens compra bombons.

6.
1 Li vaig donar una nova consola.
2 Deixa el llapis a en Jaume.
3 Us vaig enviar un missatge.
4 Lis vas arreglar el ordinador.
5 Agafeu el mòbil a na Laura.

7.
1 M'afirma l'exercici. CI
2 N'agafarem a la muntanya.CD
3 Ens encén la radio. CI
4 Us escriu la partitura. CI
5 El van aconseguir tots plegats. CD
6 L'oblidarem després. CD

Exercicis de CD i CI

EXERCICIS 1:

1.
1. Na Maria ha estat avisada. CD: Na Maria
2. Una gran festa va ser organitzada pels de primer. CD: Una gran festa
3. Els gossos eres ensinistrats per l'home. CD: Els gossos
4. Les notícies han estat redactades pels periodistes. CD: Les notícies
5. Això fou portat entre tots i totes. CD: Això

2.
1. La han avisat.
2. Els de primer las van organitzar.
3. L'home els ensinistrava.
4. Els periodistes les han redactat.
5. Entre tots i totes ho portarem.

3.
Complement directe: pa amb xocolata, aquest conte, una furgoneta, un complot espectacular
Altres: molt lluny, aquest conte, a la botiga de la cantonada
Cop: a pilota

4.
1. CD: En David en té un.
2. Subjecte: M'agraden els jocs de barres.
3. CD: Els hauries de sentir.
4. Subjecte: El comentari ha estat correcte.
5. Subjecte: El dibuix esquemàtic representa el procés de l'exercici.
6. CD: En va ver uns.
7. CD: El vaig anar disminuint.
8. Subjecte: Els pesos de la barra eren excessius.
9. Subjecte: La màniga de la samarreta em molesten.
10. CD: Em podré tallar-les.

5.
1. CD: un pastís CI: per al seu germà.
2. CD: conflits CI: a la quatxalla.
3. CD: els patins CI: a l'Anna.
4. CD: un xandall CI: per al Robert.
5. CD: l'esborrador CI: a la professora.
6. CD: un poema CI: per al seu millor amic.
7. CD: les maduixes CI: a en Josep.
8. CD: la cabana CI: per a en Daniel i l'Eva.

EXERCICIS 2:

1.
1. Les amigues ho saben. CD: allò
2. L'Andreu el té. CD: el dibuix
3. Els he mirat. CD: els seus pòsters
4. El grup no en té. CD: temps
5. Ell no la sap. CD: tota la història
6. Podré tallar-les. CD: les mànigues

2.
1. L'agafo
2. L'estrenyo
3. Les ajudo
4. Els estiro
5. Els utilitzo
6. Ho intueixo

3.
1. Agafa'l
2. Vaig mirar-los
3. Canta-la
4. Aprèn-les
5. Van utilitzar-los
6. Mira-ho

4.
1. Al genet. El cavall va agradar-li.
2. Per a la Laia. Escriu-li una carta.
3. Per a mi. Compra'm caramels.
4. Per a l'Emili i l'Eva. Vinga, constituïm-lis estels.
5. Per a l'Albert i per a mi. Agafa'ns entrades.
6. Per a vosaltres. El pagès va collir-vos pomes.

5.
1. Lis omplim els gots.
2. Li enviarem una postal.
3. Us arreglaven el cotxe.
4. L'Ester lis renta el cap
5. Ens compra bombons.

6.
1. Vaig donar: CI: a ella
                        CD: un regal
2. Deixa: CI: a la Maria
               CD: el llibre
3. Va enviar: CI: li
                      CD: una carta
4. Vas arreglar: CI: nos
                           CD: l'ordinador
5. Agafeu: CI: vos
                  CD: la mà

7.
1. M'aclara l'exercici. CI
2. N' aconseguirem a la muntanya. CD
3. Ens apaga la ràdio. CI
4. Us amaga la partitura. CI
5. El van aprendre tots plegats. CD
6. L' identificarem després. CD