No va ser fins el 1977 que Apple va introduir el primer monitor de
color a l’Apple II, i Atari el va seguir el 1979 amb l’Atari 800. Penseu
que el cost era tan elevat que es feia servir el televisor de casa com a
monitor.
Hem d’esperar al final dels anys 1980 perquè els monitors de color
es normalitzin, tinguin un preu assequible i permetin resolucions de
1.024 x 768 punts.
Per aquells temps, van començar a aparèixer els portàtils,
diguem-ne portables perquè tenien una nansa, però amb pantalles
‘tradicionals’ de tub de raigs, Osborne va presentar el seu Osborne 1
l’abril del 1981 amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52
columnes d’amplada, dos disquets, 64 kBytes de RAM, una nansa i, el més
important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un
gran èxit tot i que funcionava sota el sistema operatiu CP/M i tenia el
Wordstar i el Supercalc. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i
costava 1.795 dòlars.
El 1982 Compaq va presentar el primer portable, també amb pantalla
CRT, compatible amb l’IBM PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i
l’ordinador 128 kBytes de RAM ampliables a 640 kB, però només dos
disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10
mBytes. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.
El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors
portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que
continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien
gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un
equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això
sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!
Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD (‘liquid
crystal display’), principalment als portàtils pel seu baix consum
d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de
monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa
(TFT, que és una variant dels monitors LCD). I comencen a veure’s
monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben
al mercat.
L’any 2003, per primera vegada els monitors TFT-LCD es venen més
que no els monitors clàssics CRT, consumeixen menys, ocupen molt menys
espai a la taula de treball, i menys ‘flicker’ que redueix el cansament
ocular. En canvi els monitors CRT tradicionals tenen un contrast
superior, millor temps de resposta i millors resolucions, que ha fet que
avui es dediquin a estudis d’investigament de la visió.
D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.