Amb el cap ben alt va el tigre,
potser no serà el gran rei,
però si que és el més bell,
però ell no és gens alegre.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
Auca
Amb el cap ben alt va el tigre,
potser no serà el gran rei,
però si que és el més bell,
però ell no és gens alegre.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Auca
És el rei de la selva
amb una gran cabellera
va caçant les seves preses
i menjant-se les un per un.
amb una gran cabellera
va caçant les seves preses
i menjant-se les un per un.
AUCA DE LES BÈSTIES
Sempre mira cap enrrera
mai camina cap endavant.
Té unes llargues pinçes
que si les toques t'engrunaran.
mai camina cap endavant.
Té unes llargues pinçes
que si les toques t'engrunaran.
AUCA
L'elefant es animal,
i ès molt inteligent
fes-li alguna cosa,
ell se'n recorda molt be
els següents cent anys vinents.
i ès molt inteligent
fes-li alguna cosa,
ell se'n recorda molt be
els següents cent anys vinents.
Auca del cavall
El noble cavall arrivà,
amb promeses que mai romprà,
confiança i amistat
que t'ajudarà al teu regnat.
auca de el ca
CA
El ca i el home son molt amics
mai es cansa d' estar amb ell.
no pot carregar mil sacs i
pot tenir molts tons de pell
El ca i el home son molt amics
mai es cansa d' estar amb ell.
no pot carregar mil sacs i
pot tenir molts tons de pell
dijous, 15 d’octubre del 2015
Funcions del llenguatge
Funció poètica: Els seus ulls eren com perles.
Funció fàtica: M'escoltes?
Funció apel·lativa o conativa: Ve més de pressa!
Funció metalingüística: Rosa té 4 lletres.
Funció expressiva o emotiva: Estic trist.
Funció informativa o referencial: Hi ha hagut un accident prop de Palma.
Funció fàtica: M'escoltes?
Funció apel·lativa o conativa: Ve més de pressa!
Funció metalingüística: Rosa té 4 lletres.
Funció expressiva o emotiva: Estic trist.
Funció informativa o referencial: Hi ha hagut un accident prop de Palma.
Preguntes
1. Quan va inventar el telescopi Galileo Galilei?
2. On es troba el Sistema Solar?
3. Quin és el supercúmul al que pertany la nostra galaxia?
4. Què és l'Andròmeda?
5. Com és el origen de la Via Làctea?
6. Com seria la nostre direcció còsmica?
2. On es troba el Sistema Solar?
3. Quin és el supercúmul al que pertany la nostra galaxia?
4. Què és l'Andròmeda?
5. Com és el origen de la Via Làctea?
6. Com seria la nostre direcció còsmica?
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Redacció excursó
Fa uns dos anys, durant les vacacions d'estiu, la meva familia i jo varem anar a un petit riu de Valènica. Erem jo, els meus pares, els meus oncles, les meves cosines i uns amics nostres. El bosc estava completament verd i l'aigua cristal·lina. Fins i tot hi havia un pont antic de fusta que pareixia tret d'un conte de fades. Però el millor va ser quan ens varem ficar dins l'aigua del riu. Estava freda, però quasi no ho notaves ja que estar dins el riu era una experiènica magnífica. Hi havia un petit llac, amb una illeta al mig, i una petita cascada que era molt divertida de pujar. Riu amunt hi havia unes roques llises sobre les quals varem prendre el sol. Vaig tornar més cansat...
divendres, 9 d’octubre del 2015
Funcions del llenguatge
Funció poètica: Reposo els ulls cansats en l'ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra.
Funció fàtica: Em seguiu?
Funció apel·lativa o conativa: Feu el favor de callar!
Funció metalingüística: Algunes paraules s'escriuen amb accent.
Funció expressiva o emotiva: No em puc creure el que dius!
Funció informativa o referencial: Quina hora és?
Funció fàtica: Em seguiu?
Funció apel·lativa o conativa: Feu el favor de callar!
Funció metalingüística: Algunes paraules s'escriuen amb accent.
Funció expressiva o emotiva: No em puc creure el que dius!
Funció informativa o referencial: Quina hora és?
Viatge a París
El 18 d'agost de 2010 vaig anar de viatge a París (França) amb el meu germà i la meva mare. La meva mare va viure allà set anys i va decidir que podiem anar per les vacances perquè té una amiga que ens deixen la casa només per a nosaltres quan ells no estaven.
El primer dia vàrem visitar la ciutat, a peu i a vaixell. Va ser molt divertit.
El segon dia visitàrem les cases on va viure la meva mare i vàrem comprar els bitllets de Disneyland per al dia següent.
El tercer dia vàrem anar a Disneyland París! Va ser molt divertit! Ens vàrem muntar en moltíssimes atraccions i vàrem estar des de les deu del dematí fins a les deu de la nit.
El quart dia era el meu aniversari i complia vuit anys! Per celebrar-ho anàrem a la Torre Eiffel! Vàrem fer més d'una hora de coa perquè volíem pujar a l'últim pis. Va ser molt divertit per jo estar a munt de la Torre Eiffel per primera vegada just el dia del meu aniversari.
El cinquè dia visitàrem ens que en quedava per veure de la ciutat i vàrem fer les maletes.
Finalment, el sisè dia ens aixecàrem a les sis del dematí per agafar l'avió i tornar a Palma. Estava molt trista perquè jo volia quedar-me més temps allà.
Aquest viatge ha sigut una de les meves millors experiències perquè era la meva primera vegada que vaig anar a París i també perquè era el meu aniversari!
El primer dia vàrem visitar la ciutat, a peu i a vaixell. Va ser molt divertit.
El segon dia visitàrem les cases on va viure la meva mare i vàrem comprar els bitllets de Disneyland per al dia següent.
El tercer dia vàrem anar a Disneyland París! Va ser molt divertit! Ens vàrem muntar en moltíssimes atraccions i vàrem estar des de les deu del dematí fins a les deu de la nit.
El quart dia era el meu aniversari i complia vuit anys! Per celebrar-ho anàrem a la Torre Eiffel! Vàrem fer més d'una hora de coa perquè volíem pujar a l'últim pis. Va ser molt divertit per jo estar a munt de la Torre Eiffel per primera vegada just el dia del meu aniversari.
El cinquè dia visitàrem ens que en quedava per veure de la ciutat i vàrem fer les maletes.
Finalment, el sisè dia ens aixecàrem a les sis del dematí per agafar l'avió i tornar a Palma. Estava molt trista perquè jo volia quedar-me més temps allà.
Aquest viatge ha sigut una de les meves millors experiències perquè era la meva primera vegada que vaig anar a París i també perquè era el meu aniversari!
Dictat
Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple van introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tant alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Em d'esperar al final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre x set-cents seixanta-vuit punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però en pantalles tradicionals de tubs catòlics, amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 KB de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple van introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tant alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Em d'esperar al final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre x set-cents seixanta-vuit punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però en pantalles tradicionals de tubs catòlics, amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 KB de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.
El 1982 va aparèixer el primer portable, també amb pantalla compatible amb el PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i l’ordinador 128 KB de RAM ampliables a 640 KB, però només dos disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10 MB. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.
El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!
Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD, principalment als portàtils pel seu baix consum d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa . I comencen a veure’s monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben al mercat.
L’any 2003, per primera vegada els monitors es venen més que no els monitors clàssics.
D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
dimecres, 7 d’octubre del 2015
Preguntes
-Com es deia el nom de la revista?
-Quin tipus de mapa era?
-Com es deia el nom del científic?
-Quina paraula estava escrita?
-A que fa referència el nom de Via Làctia?
-Quantes galaxies hi ha?
-Com es nom el cumul de galaxies?
-Com es nom la estructura que forma?
-Quina extensió i massa té?
-Quin tipus de mapa era?
-Com es deia el nom del científic?
-Quina paraula estava escrita?
-A que fa referència el nom de Via Làctia?
-Quantes galaxies hi ha?
-Com es nom el cumul de galaxies?
-Com es nom la estructura que forma?
-Quina extensió i massa té?
PREGUNTES
Que podrien fer-nos pensar els filaments?
Que deia el títol en angles?
De que era el mapa?
Quina paraula havia escrita?
D'on provenia?
Que significa?
Quina era la opinió dels cientifics fins a la dècada de 1920?
Per que esta formada la via lactia?
Qui va apuntar a diferents punta de la galaxia al segle XVII?
Qui va començar a mamar dels pits de Era ?
Que va fer Era quan es va despertar?
Que va mostrar Hubble?
Quants d'anys llum ha pogut trigar els raig de llum que venen del fons de l'univer?
Que formen la nostra galaxia amb altres?
Quin espai ocupen?
Com es diu el cúmul pròxim al nostre?
Quantes galaxies han mesurat els cientifics?
Com es defineix la seva frontera?
Quina seria la nostra direcció cosmica?
Quina es la galaxia mes propera a la via lactia?
Que deia el títol en angles?
De que era el mapa?
Quina paraula havia escrita?
D'on provenia?
Que significa?
Quina era la opinió dels cientifics fins a la dècada de 1920?
Per que esta formada la via lactia?
Qui va apuntar a diferents punta de la galaxia al segle XVII?
Qui va començar a mamar dels pits de Era ?
Que va fer Era quan es va despertar?
Que va mostrar Hubble?
Quants d'anys llum ha pogut trigar els raig de llum que venen del fons de l'univer?
Que formen la nostra galaxia amb altres?
Quin espai ocupen?
Com es diu el cúmul pròxim al nostre?
Quantes galaxies han mesurat els cientifics?
Com es defineix la seva frontera?
Quina seria la nostra direcció cosmica?
Quina es la galaxia mes propera a la via lactia?
PREGUNTES DEL TEXT
1 Què és Laniakea?é un cel inmens
2 Que son les nebuloses?
3 quin cientific va descobrir que hi havia nebuloses?
2 Que son les nebuloses?
3 quin cientific va descobrir que hi havia nebuloses?
Preguntes del text
1. Que és la Laniakea?
2.Que són en realitat algunes nebuloses?
3. En quin any un científic va descobrir que hi havia nebuloses (Andròmeda) fora de la nostra galaxia?
2.Que són en realitat algunes nebuloses?
3. En quin any un científic va descobrir que hi havia nebuloses (Andròmeda) fora de la nostra galaxia?
Galaxies
*Que vol dir i quien origen te la paraula Via Lactia? Es una galaxia de forma espiral
Que va mostrar Hubblle?
Que hem compres a partir d'aixo?
*Que es el GRUP LOCAL? Es el grup de galaxies
Que seria la nostra dirrecció cósmica?
Que va mostrar Hubblle?
*Que es el GRUP LOCAL? Es el grup de galaxies
Que seria la nostra dirrecció cósmica?
Respostes de Maria
Que vol dir gala en greg?
LLET
Cuants estels formen la Via Lactea?
Es pot contar el nombre de galàxies?
NO
Quins son els noms dels tres comuls que s' han mencionat?
LLET
Cuants estels formen la Via Lactea?
Es pot contar el nombre de galàxies?
NO
Quins son els noms dels tres comuls que s' han mencionat?
Respostes de Lucía
Com es deia el nombre la revista? Nature
A que fa referència el nom de Via Lactea? Regió del cel.
A que fa referència el nom de Via Lactea? Regió del cel.
DICTAT
Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet
interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i
el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el
teclat i, els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quant no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensaven que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar a final de la dècada dels mil nou-cents vuitanta perque els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre per set-cents vint-i-quatre punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils per què tenien una ança però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics.
El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1745 dolars.
Al 1987 varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes ( de color carabassa) .
Això si, s'avien de pagar 4999 dolars per un equip de 640 MB de ram i 20MB de disc dur. Això si, sense bateria, si no tenies endoi no tenies ordinador.
Durant la dècada de 1990 varen apareixer els monitors LCD principalment els portàtils de baix consum d'energia.
D'això el darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quant no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensaven que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar a final de la dècada dels mil nou-cents vuitanta perque els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre per set-cents vint-i-quatre punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils per què tenien una ança però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics.
El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1745 dolars.
Al 1987 varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes ( de color carabassa) .
Això si, s'avien de pagar 4999 dolars per un equip de 640 MB de ram i 20MB de disc dur. Això si, sense bateria, si no tenies endoi no tenies ordinador.
Durant la dècada de 1990 varen apareixer els monitors LCD principalment els portàtils de baix consum d'energia.
D'això el darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
DICTAT
Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet
interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i
el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el
teclat i, els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quant no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensaven que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar a final de la dècada dels mil nou-cents vuitanta perque els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre per set-cents vint-i-quatre punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils per què tenien una ança però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics.
El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1745 dolars.
Al 1987 varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes ( de color carabassa) .
Això si, s'avien de pagar 4999 dolars per un equip de 640 MB de ram i 20MB de disc dur. Això si, sense bateria, si no tenies endoi no tenies ordinador.
Durant la dècada de 1990 varen apareixer els monitors LCD principalment els portàtils de baix consum d'energia.
D'això el darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quant no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensaven que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar a final de la dècada dels mil nou-cents vuitanta perque els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre per set-cents vint-i-quatre punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils per què tenien una ança però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics.
El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1745 dolars.
Al 1987 varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes ( de color carabassa) .
Això si, s'avien de pagar 4999 dolars per un equip de 640 MB de ram i 20MB de disc dur. Això si, sense bateria, si no tenies endoi no tenies ordinador.
Durant la dècada de 1990 varen apareixer els monitors LCD principalment els portàtils de baix consum d'energia.
D'això el darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
Dictat
Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple van introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tant alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Em d'esperar al final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre x set-cents seixanta-vuit punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però en pantalles tradicionals de tubs catòlics, amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 KB de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple van introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tant alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Em d'esperar al final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre x set-cents seixanta-vuit punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però en pantalles tradicionals de tubs catòlics, amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 KB de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.
El 1982 va aparèixer el primer portable, també amb pantalla compatible amb el PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i
l’ordinador 128 KB de RAM ampliables a 640 KB, però només dos
disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10 MB. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.
El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors
portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que
continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien
gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un
equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això
sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!
Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD, principalment als portàtils pel seu baix consum
d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de
monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa . I comencen a veure’s
monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben
al mercat.
L’any 2003, per primera vegada els monitors es venen més
que no els monitors clàssics.
D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
DICTAT
Avui toca parlar de les pantalles o monitors el monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i, els mes espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar al final de la dècada de 1980 per que els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de 1024 x 768 punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, deguem-li portàtils perquè duien una ansa però amb pantalles tradicionals de tubs catòdics
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar al final de la dècada de 1980 per que els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de 1024 x 768 punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, deguem-li portàtils perquè duien una ansa però amb pantalles tradicionals de tubs catòdics
dimarts, 6 d’octubre del 2015
dictat
No va ser fins el 1977 que Apple va introduir el primer monitor de
color a l’Apple II, i Atari el va seguir el 1979 amb l’Atari 800. Penseu
que el cost era tan elevat que es feia servir el televisor de casa com a
monitor.
Hem d’esperar al final dels anys 1980 perquè els monitors de color
es normalitzin, tinguin un preu assequible i permetin resolucions de
1.024 x 768 punts.
Per aquells temps, van començar a aparèixer els portàtils,
diguem-ne portables perquè tenien una nansa, però amb pantalles
‘tradicionals’ de tub de raigs, Osborne va presentar el seu Osborne 1
l’abril del 1981 amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52
columnes d’amplada, dos disquets, 64 kBytes de RAM, una nansa i, el més
important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un
gran èxit tot i que funcionava sota el sistema operatiu CP/M i tenia el
Wordstar i el Supercalc. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i
costava 1.795 dòlars.
El 1982 Compaq va presentar el primer portable, també amb pantalla
CRT, compatible amb l’IBM PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i
l’ordinador 128 kBytes de RAM ampliables a 640 kB, però només dos
disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10
mBytes. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.
El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors
portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que
continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien
gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un
equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això
sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!
Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD (‘liquid
crystal display’), principalment als portàtils pel seu baix consum
d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de
monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa
(TFT, que és una variant dels monitors LCD). I comencen a veure’s
monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben
al mercat.
L’any 2003, per primera vegada els monitors TFT-LCD es venen més
que no els monitors clàssics CRT, consumeixen menys, ocupen molt menys
espai a la taula de treball, i menys ‘flicker’ que redueix el cansament
ocular. En canvi els monitors CRT tradicionals tenen un contrast
superior, millor temps de resposta i millors resolucions, que ha fet que
avui es dediquin a estudis d’investigament de la visió.
D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.
DICTAT
Avui
toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet
interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i
el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el
teclat i, els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui
trauré a passejar el meu dinosaure per a parlar de les primeres
pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de
l'ordinador quan no existien els monitors.
No va
ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el
primer monitor de color. Pensau que el cost era tan alt que es feia
servir que es feia servir el televisor de casa com a monitor. Hem
d'esperar a final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els
monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil
vint-i-quatre · set-cents seixanta-vuit punts. En
aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne
portàtils perquè tenien una ansa, però amb pantalles tradicionals
de tubs catòlics. El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i
costava 1795$. El
1987, varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades,
encara que continuaven essent monocromes (de color carabassa). Això
sí, s'havien de pagar 4999$ per un equip de 640 MB de ram i 20 MB de
disc dur. Això sí, sense bateria, si no tenies endoll no tenies
ordenador. Durant
la dècada de 1990 varen aparèixer els monitors LCD, principalment
els portàtils de baix consum d'energia
dilluns, 5 d’octubre del 2015
El viatge amb la furgoneta
El darrer viatge que vaig fer va ser per tota la costa d'Andalusia fins a Portugal.
Tot va començar el día 3 de Setembre de 2015, varem sortir de casa a les 6:30 de la matinada y varem anar al port de Palma per agafar el vaixell. Haviem d'anar a Denia, pero abans varem pasar per Ibiza. El cami de Palma a Denia complet era de 8 hores.
Quan varem arribar varem anar a comprar menjar i com ja era molt tard varem anar a sopar a un restaurant "El pescador"
Despres varem anar a menjar un gelat I varem anar a dormir a Aguamarga.
Varem anar a "las negras" on varem berenar, mes tard varem anar a "el playazo"
Despres varem anar a dinar a una taberna "el cinto" al poble de Rodalquilar. Mes tard Quan varem acabar se dinar ens varem dirigir cap al mirador de las Amatistas d'allá varem anar cap a l'isleta del moro.
Varem anar a dormir a la Fabriquilla.
Quan en varem aixecar varem anar a visitar el far de Cap de Gata.
Varem dormir a un aparcament amb autocaravanes a Marina Este.
Varem anar a veure el Barco de Chanquete I ens varem dirigir cap a Málaga on varem dinar amb la me va tía.
Un cop acabat ens varem dirigir cap a Tarifa.
Varem anar sopar a un restaurant amb el mes cosi que tambe venia de viatge amb noltros amb la seva autocaravana.
Varem dormir a la platja de "los Lances".
Varem pasar el día a la platja, I aquell día tambe varem dormir allí,.
Al día seguent en varem dirigir a Matalascañas, pero aquesta cegada sols.
Varem fer un cami llar fins a Ayamonte.
A la tarda en varem dirigir cap a Portugal on varem veure un poc la ciutat I varem anar a dormir a un camping.
Al día seguent ja tornavem cap a Denia I varem aturar a un pltja per dormir prop de denia.
Tot va començar el día 3 de Setembre de 2015, varem sortir de casa a les 6:30 de la matinada y varem anar al port de Palma per agafar el vaixell. Haviem d'anar a Denia, pero abans varem pasar per Ibiza. El cami de Palma a Denia complet era de 8 hores.
Quan varem arribar varem anar a comprar menjar i com ja era molt tard varem anar a sopar a un restaurant "El pescador"
Despres varem anar a menjar un gelat I varem anar a dormir a Aguamarga.
Varem anar a "las negras" on varem berenar, mes tard varem anar a "el playazo"
Despres varem anar a dinar a una taberna "el cinto" al poble de Rodalquilar. Mes tard Quan varem acabar se dinar ens varem dirigir cap al mirador de las Amatistas d'allá varem anar cap a l'isleta del moro.
Varem anar a dormir a la Fabriquilla.
Quan en varem aixecar varem anar a visitar el far de Cap de Gata.
Varem dormir a un aparcament amb autocaravanes a Marina Este.
Varem anar a veure el Barco de Chanquete I ens varem dirigir cap a Málaga on varem dinar amb la me va tía.
Un cop acabat ens varem dirigir cap a Tarifa.
Varem anar sopar a un restaurant amb el mes cosi que tambe venia de viatge amb noltros amb la seva autocaravana.
Varem dormir a la platja de "los Lances".
Varem pasar el día a la platja, I aquell día tambe varem dormir allí,.
Al día seguent en varem dirigir a Matalascañas, pero aquesta cegada sols.
Varem fer un cami llar fins a Ayamonte.
A la tarda en varem dirigir cap a Portugal on varem veure un poc la ciutat I varem anar a dormir a un camping.
Al día seguent ja tornavem cap a Denia I varem aturar a un pltja per dormir prop de denia.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)