Dictat

Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i, els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.

Avui trauré a passejar el meu dinosaure per a parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quan no existien els monitors.

No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensau que el cost era tan alt que es feia servir que es feia servir el televisor de casa com a monitor. Hem d'esperar a final de la dècada de mil nou-cents vuitanta perquè els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre · set-cents seixanta-vuit punts. En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils perquè tenien una ansa, però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics. El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1795$. El 1987, varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes (de color carabassa). Això sí, s'havien de pagar 4999$ per un equip de 640 MB de ram i 20 MB de disc dur. Això sí, sense bateria, si no tenies endoll no tenies ordenador. Durant la dècada de 1990 varen aparèixer els monitors LCD, principalment els portàtils de baix consum d'energia. D'això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.