DICTAT

Avui toca parlar de les pantalles o monitors. El monitor permet interaccionar amb l'usuari i, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fa, normalment amb el teclat i, els més espavilats, amb ordres de veu o dictat.
Avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o, encara abans, de les bombetes que mostraven l'estat de l'ordinador quant no existien els monitors.
No va ser fins l'any mil nou-cents setanta-set que Apple va introduir el primer monitor de color. Pensaven que el cost era tan alt que es feia servir el televisor de casa com a monitor.
Hem d'esperar a final de la dècada dels mil nou-cents vuitanta perque els monitors de color tenguin un preu assequible i resolucions de mil vint-i-quatre  per set-cents vint-i-quatre punts.
En aquell temps, varen començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portàtils per què tenien una ança però amb pantalles tradicionals de tubs catòlics.
El primer portàtil de gran èxit pesava 10,7 kg i costava 1745 dolars.
Al 1987 varen sortir les pantalles de plasma, pantalles de 10 polzades, encara que continuaven essent monocromes ( de color carabassa) .
Això si, s'avien de pagar 4999 dolars per un equip de 640 MB de ram i 20MB de disc dur. Això si, sense bateria, si no tenies endoi no tenies ordinador.
Durant la dècada de 1990 varen apareixer els monitors LCD principalment els portàtils de baix consum d'energia.
D'això el darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.