dictat

No va ser fins el 1977 que Apple va introduir el primer monitor de color a l’Apple II, i Atari el va seguir el 1979 amb l’Atari 800. Penseu que el cost era tan elevat que es feia servir el televisor de casa com a monitor.

Hem d’esperar al final dels anys 1980 perquè els monitors de color es normalitzin, tinguin un preu assequible i permetin resolucions de 1.024 x 768 punts.

Per aquells temps, van començar a aparèixer els portàtils, diguem-ne portables perquè tenien una nansa, però amb pantalles ‘tradicionals’ de tub de raigs, Osborne va presentar el seu Osborne 1 l’abril del 1981 amb una pantalla de 5 polzades monocrom fins a 52 columnes d’amplada, dos disquets, 64 kBytes de RAM, una nansa i, el més important, cabia sota el seient d’un avió, el primer portàtil amb un gran èxit tot i que funcionava sota el sistema operatiu CP/M i tenia el Wordstar i el Supercalc. Perquè us en feu una idea, pesava 10,7 quilos i costava 1.795 dòlars.

El 1982 Compaq va presentar el primer portable, també amb pantalla CRT, compatible amb l’IBM PC. La pantalla ja tenia vuitanta columnes i l’ordinador 128 kBytes de RAM ampliables a 640 kB, però només dos disquets, fins al final del 1983 que apareix el disc dur de 10 mBytes. Això si, 13 quilos i 3.590 dòlars en la seva versió bàsica.

El 1987 van sortir les pantalles de plasma, als sempre innovadors portàtils de Compaq, pantalles de 10 polzades encara que continuaven essent monocroms (de color carabassa), però ja permetien gràfics de 640 x 400. Això sí, s’havien de pagar 4.999 dòlars per un equip amb 640 MB de RAM, un disquet d’1,2 MB i 20 MB de disc dur. Això sí, sense bateries: si no tenies un endoll, no tenies ordinador!

Durant els anys 1990 van aparèixer els monitors LCD (‘liquid crystal display’), principalment als portàtils pel seu baix consum d’energia, portàtils ara ja sí amb bateria i amb moltes opcions de monitor: actiu o passiu monocrom, color passiu o color de matriu activa (TFT, que és una variant dels monitors LCD). I comencen a veure’s monitors per a equips de sobretaula, encara molt cars, però ja es troben al mercat.

L’any 2003, per primera vegada els monitors TFT-LCD es venen més que no els monitors clàssics CRT, consumeixen menys, ocupen molt menys espai a la taula de treball, i menys ‘flicker’ que redueix el cansament ocular. En canvi els monitors CRT tradicionals tenen un contrast superior, millor temps de resposta i millors resolucions, que ha fet que avui es dediquin a estudis d’investigament de la visió.

D’això al darrer model de monitor, les ulleres de Google, hi ha un bon camí.